Si diguera que estic atemorit, és poc! Acabe d’escriure i ho torne a fer perquè este podria ser el meu ultim post –com li agrada dir al meu editor, que és molt cool. Ahir vaig menjar gambes i els hi vaig xuplar el cap. Hui, després de llegir la notícia que corre pels mitjans, em voldria traure el suquet; però ara ja és tard.
Ni xuplar caps ni ingerir eixes venetes que tenen sobre el llom: tot és un verí o, dit d’altra manera, els punts on les gambetes acumulen els metalls pesants i nocius. Estic sentenciat! Hui, els rics no tenim on amagar-nos perquè sembla que el món gira en la nostra contra. Quant tardaran a prohibir-nos el caviar? Quatre dies, segurament!
Altra cosa que em va preocupar molt, però fins ara no havia gosat a dir, va ser quan vaig llegir que la producció de champagne de qualitat podia minvar a causa de l’escalfament climàtic: altre drama! Des d’ençà que dorm malament i ofegue les penes en eixe preat elixir en vies d’extinció mentre espere que un dia o altre em diguen que Cuba deixa de produir Habanos o que la reina d’Anglaterra s’ha mort.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada