Segurament, hom comença a apreciar la navegació quan s’adona que, sense cap
mena de propulsió addicional, s’hi pot navegar contra el corrent i, a més, amb
el vent a la contra. Enganyats hem estat sempre que hem acceptat deixar-nos dur
per estereotips i per idees preconcebudes que no han tingut cap fonament, com
per exemple, els tabús classistes que envolten este noble esport.
Si hi ha una volta en què qualsevol persona es pot sentir important és,
precisament, quan posa les mans sobre el timó. La combinació
persona-tècnica-natura arriba a la seua màxima esplendor quan el respecte pels
fenòmens ens fa navegar seguint eixe rumb que ens havíem marcat, on sovint no
hi ha més que el punt d’arribada. La tècnica, per rudimentària que ens semble,
adquirix el seu vertader valor quan el patró li trau el màxim partit a la nau afegint
el coneixement a la màquina.
Amb un simple exercici, t’adones que el vent de popa, per golós que siga,
té els seus perills a l’hora de realitzar les maniobres: la vela gira amb força
i hi has de parar atenció si no vols sorpreses. Per navegar amb el vent de
darrere, s’ha d’estar preparat a l’hora de realitzar els girs. Per navegar amb
el vent en contra, no cal fer tanta atenció a les maniobres. Quan entres amb
tot a favor, has de saber que la maniobra per virar té el seu perill, com si
esta via ràpida no admetera massa canvis ni improvisacions d’importància, però,
quan ho fas al contrari, els canvis formen part de la mateixa navegació.
El cas és que, apreciant la vulnerabilitat es pot arribar molt lluny, si es
navega amb el vent en contra, o quasi... A favor, pots fer-ho de manera més
directa, tot i que s’ha d’assumir un cert risc provocat per la mateixa
acceleració. Personalment, per seguir en un mitjà que conec a la perfecció,
m’agrada avançar amb el vent en contra, i el dia que es gire per posar-se’m a
favor, no tindré més remei que voltar jo també per continuar en l’àmbit propici
per a l’evolució personal. M’agrada navegar!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada