Hi ha coses que és millor callar-les, com, per exemple, les confidències
més íntimes i que afecten, en major mesura, la vertadera essència de l’ésser
humà. Jo, com que ja estic agarrant una certa confiança al lector, li
confessaré allò més íntim i eixa cosa interna que nodrix l’esperit de qui vos escriu:
una volta escoltava jazz!
Era jove: una tendra criatura... I, potser esta és la raó per la qual
transporte, encara, la feixuga càrrega de la incertesa, si es pot dir així a la
improvisació. Quan escric, per exemple, no sé mai com acabarà el text. Quan
estudie, em plantege hipòtesis que van més enllà de la mera relació entre la
causa i l’efecte. Quan isc a algun lloc, no sé mai quan tornaré, ni com. Quan
cuine, sempre adapte els ingredients.
Ara, per exemple, volia escriure sobre religió, que és el meu fort, però,
després de recordar, mitjançant un article de la premsa francesa, el gran
llibre de Kerouak, he pensat eixe temps en què el vaig llegir: jo era una
criatura innocent que escoltava jazz i llegia les novel·les de Kerouak,
Cortázar i Vian. Era jovenet i m’empassava Camus mentre sonava Coltrane, o
Baker. Potser, eixe costum que sembla del tot inofensiu és la causa que manté
encara lliure la melodia en la creació de la història de la meua vida, com les
partitures que Davis ensenyava als seus músics, a l’hora de gravar, i que no
havien llegit mai, perquè les tocaren, al seu gust, improvisant eixe moment.
Ara ja no n’escolte, de jazz, ni llig novel·les. Camus, el conserve però, a
partir d’este moment, estic pensant, seriosament, d’abandonar-lo. Vull ser una
persona responsable que puga seguir un guió sense eixir-se’n gaire i no passar
la vida en una constant improvisació: a les classes, als escrits, als viatges,
als menjars... Ho pense i pense que he de dir-vos que, en el cas de tindre
fills, o filles, no els encamineu a fer eixes coses que vos estic contant, amb
el cor a la mà, perquè els resultats els podeu comprovar vosaltres mateix,
quan, a l’hora d’acabar el text, el torne a començar, de nou, perquè «hi ha
coses que és millor callar-les, com, per exemple, les confidències més íntimes
i que afecten, en major mesura, la vertadera essència de l’ésser humà. Jo, com
que ja estic agarrant una certa confiança al lector, li confessaré...».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada