El país de les abelles.



España és un país d’abelles. Però, no d’abelles meleres. Les abelles d’España són com les de la faula de Bernard de Mandeville. Sí, aquesta no és una de les faules morals que s’ensenya a les escoles i que després ningú aplica. Pel contrari és la faula “nacional” la que ningú explica i s’aprèn al carrer. Per a l’escola queda la faula de La cigala i la formiga. On la treballadora formiga menja a l’hivern després d’haver treballat tot l’estiu, mentre que la cigala passa fam perquè s’ha passat l’estiu de festa en festa. Però la realitat a aquest país, o si voleu digueu-li Estat, és com la faula de les abelles de Mandeville. Per si no ho la coneixeu es tracta d’un poema escrit a principis del s. XVIII, titulat El Rusc Esvalotat, que de poema satíric acabarà en assaig filosòfic. Per als que tingueu curiositat per llegir el poema ací deixe l'enllaç, sinó vos deixe un resum de la faula:

La fábula de las abejas. En 1714 Bernard Mandeville contaba esta fábula sobre las abejas: "Había una colmena que se parecía a una sociedad humana bien ordenada. No faltaban en ella ni los bribones, ni los malos médicos, ni los malos sacerdotes, ni los malos soldados, ni los malos ministros. Por descontado tenía una mala reina. Todos los días se cometían fraudes en esta colmena; y la justicia, llamada a reprimir la corrupción, era ella misma corruptible. En suma, cada profesión y cada estamento, estaban llenos de vicios. Pero la nación no era por ello menos próspera y fuerte. En efecto, los vicios de los particulares contribuían a la felicidad pública; y, de rechazo, la felicidad pública causaba el bienestar de los particulares. Pero se produjo un cambio en el espíritu de las abejas, que tuvieron la singular idea de no querer ya nada más que honradez y virtud. El amor exclusivo al bien se apoderó de los corazones, de donde se siguió muy pronto la ruina de toda la colmena. Como se eliminaron los excesos, desaparecieron las enfermedades y no se necesitaron más médicos. Como se acabaron las disputas, no hubo más procesos y, de esta forma, no se necesitaron ya abogados ni jueces. Las abejas, que se volvieron económicas y moderadas, no gastaron ya nada: no más lujos, no más arte, no más comercio. La desolación, en definitiva, fue general. La conclusión parece inequívoca: Dejad, pues, de quejaros: sólo los tontos se esfuerzan por hacer de un gran panal un panal honrado. Fraude, lujo y orgullo deben vivir, si queremos gozar de sus dulces beneficios".

Si no fora perquè Mandeville no és un personatge que visca en el nostre temps, diríem que per escriure la faula s’ha passat amb el que passa a España. Tots els elements de la faula hi són presents. Ara bé, España no és ja una monarquia absolutista, és un règim de partits. Tampoc hi ha España un canvi en l’esperit de la gent que els porte a la honradesa i a la virtut. És cert que vicis privats, en els anys de bombolla immobiliària, portaven riquesa per a tots, o per a gairebé tots. L’especulació immobiliària, les requalificacions per suborns, la corrupció política, les infraestructures inútils, etc., portaven feina, jornals elevats, excés de crèdits, consum de coses inútils, anar a l’obra amb un BMW... La majoria de la gent no es qüestionava moralment res. Tot anava bé. Tot era una meravella. Els mileuristes, uns “pringats”, si no guanyaven més era perquè no aprofitaven les oportunitats que davant d’ells se’ls obrien.

Cert és que tot això s’ha acabat. Cert, també, que no tornarà. Però, i “lo bé que es vivia”?. Qui no voldria tornar allà? S’han passat uns temps dolents, la pobresa s’estén, han hagut desnonaments, menjadors socials a rebentar, xiquets que només feien una menjada decent al menjador del col·legi, etc. Fins i tot ha hagut un tímid intent d’introduir una certa moralitat, honestedat i virtut que deia Mandeville. Com no crec que molta gent haja llegit a Mandeville i aprés que la corrupció a l’Estat porte riquesa i que la honestedat i la virtut porten al desastre, considere que la gent ha percebut que el sistema corrupte es el que ens pot tornar als anys passat de riquesa. La gent no creu en la honestedat i en la virtut, per això han votat al PP sense cap mena d’ escrúpol.

España és el país de les abelles de Mandeville, però vol caure en el desastre que porta el camí de la honestedat i la virtut. Els espanyols són massa intel·ligents per a caure en eixos paranys tan simples. Saben que l’ordre corrupte el pot mantenir, millor que ningú, el PP i, per si de cas, deixar el P$x€ a la reserva.

Òskar “Rabosa”.