He passat el cap de setmana a Barcelona. He anat
perquè tenia entrades per al Palau de la Música i per retrobar-me amb amistats
de per allà. Feia uns mesos que no hi estava però ara, per canviar la dinàmica,
he decidit contar-vos-ho. Seré breu.
Primer: En tots els llocs on he preguntat alguna
cosa, m’han contestat en castellà. A l’estació de tren, al metro, a l’hotel,
als restaurants i cafeteries i, finalment, als bars i forns de pa. En tots
excepte en un estanc, un celler i al Palau de la Música. Els he pogut entendre
perquè tinc la sort de ser plurilingüe.
Segon: De cada cinquanta persones que he escoltat
quan trepitjava el centre, dos o tres parlaven català. La resta,
majoritàriament anglés (els més joves) i castellà (els més majors); hi he
escoltat algun que altre rus, uns quants francesos i un bon grapat d’italians.
Tercer: M’he sentit com a Nàpols. La gent vestix
realment malament, i he de dir que de tot allò que he vist i he sentit, la
manera de vestir-se de la gent ha estat la cosa més preocupant. L’ús de les
distintes tonalitats del negre, mal combinades i amb roba de qualitat realment
dolenta, ha estat molt colpidora, tot i que la tendència la vaig observar fa un
parell d’anys a Nàpols i pensava que no hi arribaria mai o, si més no, que no
ho faria amb la força amb que ho fa.
Quart: De campanya electoral, res de res. Si no
pares molta atenció, no t’adones que hi haurà eleccions en pocs dies. Tot i que
quan t’allunyes de la zona guiri hi
pots trobar banderes a les finestres i als balcons, la ciutat que passeges és
totalment aliena a qualsevol tipus de missatge, tret d’alguns panells al metro
o a alguna cantonada.
Cinqué: El centre de la ciutat fa llàstima. La
ciutat que es visita no és un lloc per viure, i això es nota. Despatxos de
companyies internacionals i bancs, tendes de roba i electrònica que pots trobar
en qualsevol centre comercial, restaurants de franquícies, hotels i apartaments
són la majoria de les ocupacions dels espais; la resta, molt més local i
peculiar, es troba a les foranes.
Sisé: Hi havia molta gent estrangera demanant i
dormint pels carrers. Gent gitada per qualsevol lloc acompanyada de gossos ben
nodrits que quasi ni s’esforça a demanar diners per sobreviure. En totes les
ciutats costaneres del sud també ha augmentat el nombre de persones que ho fan,
segurament a causa del bon clima, si ens comparem amb el nord i el centre
d’Europa.
Seté: He dit que seria breu i, per tant, no
continuaré. Sevilla tiene un color
especial!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada