1r. Cada
producte que comprem al supermercat està envasat o l’has d’envasar i pesar
abans de passar per caixa. En un cas extrem, se li pot enganxar el preu a la
pell, si es tracta d’una sola peça, com el meló, per exemple.
2n. Eres tu qui,
amb paciència, tria els productes, els analitza i els busca, si cal, a la
bàscula del pes per marcar el numeret i pesar-los. En molts casos, també, si es
tracta de productes de rebosteria.
3r. Una volta
que has fet la faena, estires el carro fins arribar a la caixa on, amb
paciència, col·loques cada cosa en la cinta transportadora perquè la persona de
la caixa ho puga comprovar i sumar el cost. Hi ha supermercats on t’ho comptes
tu mateix i ho pagues. A voltes hi ha un empleat atent que t’ajuda a fer-ho.
4t. Les xifres
de negoci que envolten les cadenes de supermercats són extraordinàries. No sé
si també ho són les dels seus subministradors... I encara poden tindre un
xicotet marge per créixer. De moment, estan estalviant llocs de treball, per si
no us havíeu adonat. Tenen tota la legitimitat per fer-ho.
5é. En part, i
per continuar amb el punt anterior, allò que s’evita és la manipulació dels
productes, supose que per raons sanitàries. Un aliment no es manipula
directament si es protegix amb un plàstic. Embolicant, t’estalvies persones
atenent, pesant, comptant i netejant.
6é. Cada cosa
que s’hi compra –excepte comptades excepcions— es troba embolicada en una, dos
o, fins i tot, tres bolses o elements semblants.
7é. Van començar
a cobrar les bolses per al nostre bé i per salvar el planeta, però només les
que es poden reutilitzar; les altres, les que emboliquen el producte, no es
cobren. Les borses que es reutilitzen tenen impresa la marca de l’establiment:
fan propaganda.
8é. Les bolses
de plàstic del supermercats són el pitjor mal de la humanitat, però només les
reutilitzables.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada