Jo escric en este blog perquè al meu editor li ve en gana. Si no fora per això, o escriuria en altre lloc o no escriuria; de fet, crec que a poca gent li importaria, excepte a mi, que ho faig per dos motius: per recordar les coses i els esdeveniments i per apuntar les lectures que vull que hi siguen. Ho podria fer en una mena de diari/dietari privat? Clar que sí! Però no podria rellegir alguns articles quan vullguera o des d’on puguera, ni compartir-los.
Escriure és una tasca llarga i complexa, sovint. Si es vol redactar alguna cosa de trellat o qualsevol línia que s’allunye de l’estupidesa i la vulgaritat, s’ha d’haver llegit molt, començant pes clàssics; eixos llibres tan elitistes... Crec que tot ja està apuntat i que ara emboliquem l’embolic: interpretem, adaptem i reinterpretem. De fet, ja feia unes setmanes que no apuntava res per ací; estava treballant i llegint.
La vida no em dona per a més, si també he de treballar el dissabte. Respecte de la lectura, he de dir que eixos pensaments analítics sobre la societat que creiem interessants i radicals ja els va apuntar Lipovetsky fa algunes dècades com una realitat que intuïa i que s’ha tornat tan encertada com la premonició d’un vident sobre un eclipsi. Respecte als apunts d’art, m’ha cridat molt l’atenció l’esment que fa del Modernisme, que tracta com un moviment de transició entre l’art social i un art individual –cal recordar que és francés— realment assolit ja en la postmodernitat. Jo no m’havia plantejat mai eixa opció, però hi veig sentit.
Una volta que s’ha desmuntat el col·lectiu vers l’individu democratitzat, poc queda per fer. Fins i tot, en un paràgraf que ja he llegit una desena de voltes, Lipovetsky apunta els atacs dels avantguardistes contra les peces clàssiques per poder, així, trencar la línia que separava l’art més jeràrquic i elitista de la vida horitzontal democràtica. Una d’estes expressions va ser al fet de pintar un bigot a la Mona Lisa que, al darrere, duia associada una revolta artística –artística, artística.
En la premsa, he llegit que hi ha un seguit de reivindicacions ecologistes associades a l’atac contra obres d’art de referència, pintures totes elles. I hi tenen una gran repercussió, que supose que és allò que busquen. La pintura és de consum ràpid i ja sabeu que es pot visitar un museu com el Louvre en un parell d’hores. Mires i camines, mires i camines. Hui, allò que pesa és la imatge i una cosa tan arcaica com la pintura hi te perfecta cabuda, tant per la rapidesa de l’assimilació com pel canal de connexió. Llegir un llibre complex pot resultar una faena de mesos...
Ara, ho deixe ací perquè intuïsc que ja sabeu perquè no tiren farina sobre un llibre com la Commedia mentre es fan un Tik-tok!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada