El que està passant és la història d'una
tragicomèdia, que en mans de Rafael Azcona i de Luís García Berlanga ens farien
passar una bona estona. Alacant, la millor terreta del món (si no ho han
traduït ja a "la mejor tierrita del mundo"), és una de les
províncies que generalment és menystinguda per part dels governs de l'Estat
espanyol i damunt estem dins de la Comunidad Autónoma més menystinguda
de l'Estat. No tinc dubte que això respon a bones raons, donat que cal no oblidar
que som España asimilada, com ens cataloguen a Madrid des del 1707 i
reflecteixen en mapes, com el de 1852 que serveis d'imatge per il·lustrar aquest
post i, per tant, no som vers espanyols sinó un succedani assimilat.
Enguany, el Gobierno más progresista de la historia ha demostrat la importància que ens dona als que hi vivim a la província d'Alacant, ens ha premiat amb la inversió més baixa de la història. Tot molt històric, doncs. El que no és històric, sinó recurrent, és com es comporten ací (ésta, nuestra pronvincia), els representants dels partits polítics que governen a Madrid. La cosa és tan simple i tan estúpida com al següent: a) Quan mana el P$x€ a Madrid, els peperos posen el crit al cel per la manca d'inversions, mentre els psoeros d'Alacant i del País Valencià xiulen; b) Quan mana el PP a Madrid, els psoeros bramen com a tonyines al mig de la mar, i aleshores són els peperos els que xiulen. Punt final del sainet.
Aquesta vegada s'han sumat també els empresaris a les
queixes. Ells, que sempre callen com a putes, ara han volgut eixir a donar
suport al PP. Perque quan mana el PP a Madrid, no ixen mai, sempre ho fan quan
governa el P$x€. I han convocat una manifestació pel finançament, fent comboi amb
Mazón i Barcala. Això ha provocat un estira-i-arronsa entre Puig i Mazón. És
prou natural que Puig estiga molest per la convocatòria i la participació dels empresaris i la utilització del PP de tot açò. Puig està tractant de
guanyar-se l'empresariat valencià, especialment l'alacantí, amb tota mena de
prebendes i regals, en forma d'ajudes anticrisi, i els empresaris, a la
primera de canvi, li posen les banyes amb el PP. Puig no ha entés que
l'empresariat nostrat és més pepero que els polítics peperos.
I que això està per damunt de qualsevol altra consideració. I, per cert, no
creuen que Puig els faça cap favor regant-los amb dinerets, perquè creuen que
tenen dret a eixos dinerets.
Diu J. F. Mira, a la "Crítica a la nació pura",
que l'empresariat valencià ha fet de la submissió a Madrid un art -i jo
afegiria que els empresaris d'Alacant han fet d'eixe art de la submissió,
l'expressió més refinada- i són capaços d'actuar, fins i tot, en contra dels seus
interessos, todo por la patria. Amb aquesta actitud de l'empresariat,
els únics que poden aconseguir un cert ressò mediàtic, perjudica a tots els que
patim la província d'Alacant. Perque la gent "normal i correnta"
acaba pensant que açò són coses que no van amb ells, que són discussions entre
polítics i acaben farts del temeta.
No hi haurà millores d'inversions mai: ni amb crits del PP, ni amb brams del P$x€, ni amb empresaris queixosos. Tant PP com P$x€ saben que no afecta a la majoria seus votants el tema de l'infrafinançament ni de la infrainversió; saben que la gent o vota un partit o vota un altre, però no se n'aniran a Compromís o Podemos -a Vox sí, però són del PP i el PP considera que VOX és una extensió no massa extensa d'ells-. Tenen el vot captiu i no en perden, per moltes cabronades que facen als votants. Els empresaris són submisos i no faran res contra Madrid i, de tant en tant, tiraran una maneta al PP, encara que el P$x€ els faça festes -al cap i a la fi, als empresaris els reguen tant PP com P$x€-. I de tot això els perjudicats som nosaltres, que no tenim trens, ni millores d'infraestructures, ni millores en sanitat, ni millores en educació, ni millores de res...
I nosaltres feliços: assimilats i ofrenant.
Post scriptum: Un petit detall, la província d'Alacant no sols és la que té més baixos índexs d'inversió, també és la que més baixa execució de pressupost té. Damunt de dir que ens donen poc, no ens donen tot el que diuen que ens donaran
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada