dilluns, 6 de febrer del 2023

Nietzsche, sant Jeroni i Deleuze, que passava per allí.

Llegir els textos i extraure’n les conclusions ha estat sempre, per a mi, una directriu. De Nietzsche, ho he llegit quasi tot, i pocs llibres que l’expliquen o l’interpreten, però no he pogut evitar obrir el de Gilles Deleuze... Encara no duia ni una pàgina i ja m’havia captivat: necessitava prendre apunts sobre la troballa i ací estan: en una entrada del blog.

«Comme l’esprit devient chameau, comme le chameau devient lion, et comme le lion devient enfant»

Llig açò en començar i, automàticament, la ment es dirigix cap a sant Jeroni. Si m’ha passat a mi és perquè l’autor, més llegit, més intel·ligent i més culte, també n’haurà sigut conscient, supose... Busque el meu exemplar d’Així parlà Zaratustra i certifique que així és: inici del primer llibre; ací està! De tota manera, pense, després de seguir amb la lectura, que Deleuze no se n’hauria adonat, i tampoc li calia per a la seua interpretació lligada a altres vessants.

Crec sincerament que també Nietzsche va iniciar així el seu relat –allò que pretenia que fora un nou evangeli— per enllaçar directament amb la persona que va escriure la Bíblia coneguda com la Vulgata. Tots sabem que cada traducció comporta una interpretació, i la de Jeroni no podia ser diferent. ¿Un lloc d’honor per al traductor del llatí o un inici que mostrava allò que volia rebatre per ser l’iniciador de la feblesa cristiana? No ho sé, però em decante per la segona opció.

El camell com a lligam amb el desert i com a dipòsit que acumula sobre el llom la saviesa i experiència per a la travessia de la vida; el lleó en una clara referència a un dels atributs de Jeroni i que, alhora, és el gran depredador, d’esperit lluitador; l’infant que, d’una banda té relació amb l’obra creada i, d’altra, amb la tornada enrere de l’etern retorn... I tot això situat en una cova d’una muntanya; aquella on Zaratustra roman preparant l’evangeli alliberador de la seua tornada, o és on Jeroni redacta la traducció interpretada de la Bíblia?

Deleuze mira altres coses de la vida del seu protagonista, però és veritat que no m’havia adonat de la referència fins que no l’he vista separada del context original. En eixe mateix moment, ho he entés tot, tot i que l’autor no en diga res.



Salvador Sendra