Llegim la premsa i veiem que hi ha una cimera dels governs español i francés a Barcelona en què sembla que s’hauran acordat coses molt importants per a la nostra vida; però, si llegim els periòdics francesos, no hi veiem massa referències. D’altra banda, hi apareixen per tot arreu les notícies i les anàlisis sobre una gran vaga que hi ha hagut entre el nostre veïnat, a banda d’una vintena de manifestacions arreu de l’estat.
Recorde, de sobte, que per ací hi va haver una modificació de l’edat de jubilació, fa uns anys, i busque alguna informació del moment en què hi haguera alguna oposició ciutadana a la proposta del govern de torn. No hi trobe res. Ací, es va actuar així per al nostre bé i nosaltres ens vam alegrar d’estar governats per unes persones tan cabals i tan preocupades pel nostre futur. Nosaltres som persones responsables, que no les franceses.
Ací es mira molt el sentit comú i s’assumix el sofriment actual com un camí que ens aproparà al Cel. A més, si al final de la vida ens hem d’estrényer més encara, la nostra situació futura també serà ben vista en el pas pel Purgatori. A França són uns ateus i estan condemnats; i sembla que així ho assumixen. Pot ser que s’hi salve algun creient d’altres religions, sempre que no es manifeste o faça vaga.
Tot i que diuen que els matrimonis religiosos són pocs, o que ja ningú no vol estudiar religió, fins i tot que les misses estan buides, podem estar contents perquè en el nostre interior sabem que hi ha un destí més enllà del món, i la resta d’actituds que se’ns recriminen les causa el fet que som tan intel·ligents i tan lliures que podem comunicar-nos amb la deïtat sense intermediaris, perquè el fet religiós l’hem interioritzat d’una manera tan subtil que no se’ns percep. A més, sovint no cal arribar al Senyor per sentir-se reconfortat: amb la devoció a la Mare de Déu, n’hi ha més que suficient.
Què es pot esperar de un estat amb uns principis fonamentats en la guillotina i en l’expulsió dels vertaders amos del territori i dels mitjans? Doncs, això: vagues i manifestacions per minúcies terrenals.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada