Els economistes diuen que si llances un gat mort amb força, quan arriba a terra, rebota. I ho fan per a explicar alguns comportaments dels mercats quan estan esgotats i reaccionen de manera positiva. A l’Argentina, espere que no passe però, si passa, s’hauria d’anomenar «el rebot de la vaca morta».
Endinsar-me en allò que s’entén com «economia» ha deixat d’espantar-me, ja que estic vacunat –atenció a la subtil ironia— a causa de la gran quantitat de barbaritats que se solen llegir un dia qualsevol. Es per esta raó que m’atrevisc a apuntar alguna coseta sobre el futur d’Argentina que, de retop, acabe d’enllaçar ara mateix.
La primera cosa que vull explicar és la rocambolesca proposta de Milei sobre l’intercanvi de productes en els mercats entre els treballadors del camp i els proveïdors de mercaderies més elaborades. Esta mesura del nou president va ser la proposta –una d’elles— per a fer front a la pujada dels preus causada per l’aturada de les ajudes destinades a la seua contenció. A nosaltres ens pot semblar una cosa estranya, però hi ha un antecedent que, curiosament, es va donar en un moment realment inflacionista: a l’inici de la Rússia independent –acabada la URSS— sembla que es va arribar al 50%, i una de les maneres de fer-hi front va ser allò que es va anomenar «economia de basar». Es van crear mercats en les grans ciutats on els camperols i els manufacturers intercanviaven productes sense diners.
La segona cosa que pot resultar interessant és la que he esbrinat per intentar explicar l’aposta de l’FMI per les mesures proposades a l’Argentina: no m’ho podia explicar... Al darrere de tot el possible èxit mileià està el del seu odiat Kirchner, que cal recordar que va expropiar els jaciments de Vaca Muerta. Ara, un bon grapat d’anys després, sembla que s’està acabant el gasoducte que connectarà l’extracció amb els punts de distribució i, per tant, la despesa energètica actual passarà a ser de superàvit, i encara millorarà més l’any 2025. Una cosa semblant va passar en allò que es recorda com el miracle econòmic de Putin i al qual Putin no va aportar absolutament res: la sort va actuar i el preu del gas i el del petroli es van disparar quan va guanyar les primeres eleccions.
Però Putin va deixar la presidència... Però ho va fer justament abans de la crisi econòmica; i hi va tornar quan ja s’havia superat –segon miracle! El tercer és el que hi ha al darrere del finançament de la guerra d’Ucraïna, ja que se suposa que no pot vendre ni gas ni petroli a occident. I Milei, què ha de fer ara? Doncs, encomanar-se al déu dels ortodoxos i esperar que el preu dels combustibles fòssils continue altet per seguir copiant els russos. Finalment, i si és així, pot intentar envair les illes Malvines altra volta, que els anglesos estan fotuts.
Salvador Sendra (corresponsal a l’Argentina, carajo!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada