Carlos Taibo no m’és desconegut. A banda de les voltes que l’he escoltat, en algunes conferències, n’he llegit algun article, i llibres, supose que també; però no els recorde. M’ha paregut sempre una persona que argumenta bé i clar i que, a més, té un bagatge important quan ha de tractar assumptes soviètics –Rússia i els satèl·lits.
Llegint un llibre seu sobre el final de la URSS, en què es remunta fins als seus inicis per tractar-ne el nom, hi ha una cosa que, de moment, he entès com a fonamental en la seua dissolució: el model, com que estava mal planificat, prompte es va esgotar. No obstant això, si tractem la nomenclatura, cal aclarir que el nom de “soviètic” en realitat és erroni i, potser també, intencionat: posen el nom de la primera cosa que s’afanyen a destruir els mateixos bolxevics: els soviets. A banda d’això, l’altra paraula que pot semblar errònia és la de “socialista”.
Al final de la correguda, només ens en resten dos de les quatre: “unió” i “república”. Quant al trema del socialisme, Carlos escriu que, en realitat, al final del règim, ja s’assemblava més a un capitalisme programat –que ja ho havia estat des del principi— des de les elits polítiques i executat per les administratives, perquè també hi cal tindre en compte les condicions laborals, els sous, els moviments obrers i les coses que es produïen. En definitiva, un capitalisme que, a causa de la seua dolenta planificació, basada en gran mesura en l’armament i la indústria pesada, no servia per a cobrir les necessitats de la població, sovint ignorades per la classe dominant.
La “unió” entra en crisi quan les perifèries comencen a caminar en altre sentit, o en el mateix, però a diferent ritme: Polònia, Romania, Alemanya... Per això, allò que al principi va passar a Àustria, una volta tancada la zona d’influència Russa, va seguir havent-hi diferències entre els territoris interns que es van tornar impossibles de gestionar ja a l’època de Gorbatxov fins que van badar el mur. El pas del “socialisme” al “capitalisme”, per tant, ja estava fet i només faltava ficar-hi el consum, el crèdit, la propietat i la reconversió.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada