Territori desastre

 

Vivim, des del punt de vista del territori al País Valencià, el pitjor moment des del començament dels anys 2000. Els fantasmes de l'urbanisme salvatge, de les macroinfraestructures inútils, de l'especulació desenfrenada, etc., ens apropen al mateix horror que vam viure en aquells infausts anys. El PAI Medina de Llíber, el PAI La Serreta de La Nucia, el de Cala Mosca, Pego Golf, el Pineda del Molinet de Teulada-Moraira (que matarà el darrer pinaret que queda Moraira), el PAI de Benimaclet, el PAI Doña Blanca Golf de Torreblanca..., són entre d'altres els més emblemàtics d'aquesta resurrecció de PAI's fantasmes que encara arrosseguen les seues cadenes pel nostre territori; a això, cal afegir la bombolla produïda per les plantes de generació d'energia fotovoltaica que té un impacte brutal sobre el territori; a més a més, podem sumar nous projectes d'infraestructuritis: ampliació Port de València, ZAL, accés nord al nord al Port, el tram de Safor de la CV-60, etc. Tot sumat suposa un boom d'activitats especuladores, en el pitjor sentit de la paraula, que afegeix més pressió sobre el territori, ja excessivament antropitzat.

Certament, hi ha cosa positiva. La societat ara és més conscient de les conseqüències d'aquestes actuacions. Hi ha una part de la societat, més ampla que aleshores, de la societat disposada a alçar la veu i a lluitar contra aquesta situació. Una situació que suposa l'enriquiment d'uns pocs i la misèria a llarg termini per la majoria. No és menys cert, que la major part de la societat considerarà positiu tornar a aquells anys, però certament, sabem que la majoria de la societat sempre s'acontentarà amb el que hi haja i pensarà que és el millor dels mons possibles, digues-li franquisme o digues-li Règim del '78.

Realment, mai em podia imaginar que tornaria una embranzida urbanístic-especuladora com aquesta. Més que res perquè pensava que el context econòmic no podia propiciar-ho. Però estava enganyat. Ha tornat i ve propiciat per les polítiques econòmiques que es van prendre per eixir de l'anterior crisi. Em sembla que són conseqüència directa de les polítiques de Quantitavive Easing (QE), mitjançant els bancs centrals van injectar una barbaritat de diners a l'economia. A més a més, en la pandèmia hi ha hagut més mesures monetàries expansionistes i el pla Next Generation. Eixos diners de les QE no van arribar a "l'economia real" de la manera prevista, sinó que se'ls van quedar bancs i empreses per augmentar les seues reserves. Tot això ha portat al fet que hi haja una quantitat ingent de diners buscant on col·locar-se per treure'n més profit. No debades un empresari dels que fan instal·lacions d'energia fotovoltaica, al començament del boom fotovoltaic, deia que hi havia molts diners d'inversors per a aquests projectes. Així tot i que mentre "l'economia real" té molts problemes, el món financer té muntanyes de diners per a inversions, fins i tot, per a aquelles més absurdes.

Per tal, de si més no, d'entendre què està passat i com afectarà aquesta nova embranzida del capital contra el nostre territori he decidit obrir una secció a aquest bloc per analitzar aquesta situació i com ens afectarà. Durant els darrers quatre anys, en els que he estat a la conselleria de Política Territorial, Mobilitat i Urbanisme he anat acumulant materials, recursos, bibliografia, etc., sobre temes de territori, urbanisme, paisatge, mobilitat, model de ciutat, etc., crec útil anar compartint amb la gent que puga tenir interés. Aquest apartat portarà per nom Territori desastre. Desastre amb el doble sentit de la paraula. Desastre de desastrat, de desgavellat, de desordenat, de mal arranjant, etc. I desastre perquè quan passat d'una calamitat i es queda tot destrossat, el que ens ix del cor és dir: Quin desastre!

 

Òskar "Rabosa"