Un dia, tornant de la faena –realment, l’única cosa que faig en la puta vida: anar, tornar i treballar— vaig escoltar a la ràdio una entrevista d’una dona periodista que havia escrit un llibre sobre la revolució de Portugal, coneguda com la Revolució dels Clavells. L’escriptora em va caure bé i eixa és raó suficient per a comprar el seu llibre. No compre quasi mai coses actuals i sobrevisc llegint i rellegint clàssics. De tant en tant faig una excepció...
Ara, i treta ja la part anecdòtica de l’adquisició, he de dir que la vertadera raó de la compra va ser que estava interessat en la revolta d’Angola. La dona va dir que el llibre tractava el procés revolucionari de les colònies portugueses en què es va aconseguir la independència. I en tota eixa ebullició hi va estar un familiar meu que hi va coincidir amb Che Guevara.
El llibre està ben escrit i ben documentat, tot i que s’ha de tindre en compte que es tracta d’un text de divulgació i se li ha d’aportar el rigor corresponent a la seua funció. La manera com s’ha muntat és moderna: capítols curts i escrits tots ells per separat que, llevat del primer i de l’últim, s’han barrejat aleatòriament i han estat editats en l’ordre que ha acordat la sort: salta pel temps i per l’espai, i pels personatges sense cap altra lògica que l’abril. Sobre una figura central, Salgueiro Maia, un capità de l’exèrcit portugués, pivota la resta de les circumstàncies que envolten la revolta.
S’ha de dir que escric a favor perquè l’escriptora trau el vel romàntic de la Revolució ja que descobrix crims, tortures, complots i encarnissaments del règim derrocat. A favor, perquè no hi exclou la importància de la caiguda de la dictadura en el procés de descolonització i el sentit invers, on les revoltes colonials canvien la mirada de les perifèries sobre la metròpoli. A favor, perquè hi narra algunes de les barbaritats que militars i colons van executar a Àfrica i la manera en què eixe Portugal que començava a Timor, s’escletxa. A favor, perquè hi descriu la impunitat amb què van actuar els botxins durant la dictadura i per què no van ser jutjats pels seus crims. A favor, perquè hi retrata la tornada dels portuguesos cap a la metròpoli quan els alçaments van començar a prendre força. A favor, perquè hi escriu sobre el clima postrevolucionari de Portugal, quan hi havia un règim de transició, i n’extreu la bondat. A favor, perquè es tracta d’un assaig fresc que es llig sense gaire esforç i en el qual els elements importants es repetixen fins que t’hi familiaritzes. En contra, perquè ni hi he trobat la intromissió estrangera a Angola ni a Oporto, que és on m’interessava per raons de parentiu –tampoc en la resta de les colònies.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada