En eixir d’una reunió de treball i arribar a casa, pel meu cap voltaven dos llibres: Faust i El mestre i Margarita. Curiosament, en els dos apareix el diable, vestit de diferents maneres i caricaturitzat amb la seua cort de seguidors. Hui, un dia després, seguisc pensant això mateix i agarre el llibre de Bulgákov.
Goethe descriu el mal i la relació que es crea amb la raó. Al final, allò que cerca Faust és una cosa tan banal com ho pot ser la buidor existencial del malcriat que desperta del somni racional; ven la seua ànima per un rellotge i un comandament. Mefistòfil s’ho cobra quan arriba l’hora. Allò que tracta el llibre és la raó d’existir, la felicitat, la joventut i la racionalitat. Faust ho vol tot i no vol res: és un insatisfet.
Bulgákov descriu el mal amb disbauxa i bogeria per enmig. En este cas és una dona, Margarita, qui entrega l’ànima a canvi de la salvació d’un altre –de desitjos sentimentals— i de necessitats bàsiques. Ella no és una insatisfeta ni busca el tot vinculat al no-res: sap allò que vol i només hi veu una manera d’aconseguir-ho. Ella demana pobresa i amor, mentre que Faust ho volia tot i no volia res. La primera víctima de Faust va ser Margarita; una altra Margarita que va embogir i va torbar, en la seua desgràcia, aquell home escollit per Satanàs.
És una casualitat que hi haja dos Margarites? La d’El mestre redimix l’altra, la víctima, i la reforça fins al punt de doblegar la voluntat del maligne, que no acaba d’entendre com una persona s’entrega per tan poc: per amor i pobresa! Faust, però, ho fa per objectius oposats, i ho perd tot fins i tot abans de començar perquè ja havia ensenyat les cartes, i amb el dimoni no es pot ser sincer. La segona, la de Faust, entra al psiquiàtric; la primera, la de Bulgákov, abandona el manicomi... La primera és activa; la segona és passiva.
Negociar, allò que es diu negociar, sempre fa la impressió que és enfrontar-te amb el dimoni. Demanar-ho tot és, al cap i a la fi, entregar l’ànima, només pel fet que aquell que qui negocia sabrà què és allò que busques. Mai no estaràs content perquè la felicitat, o allò que s’hi puga assemblar, no està en l’èxit del negoci, simplement perquè es tracta de la negació de l’oci.
La Margarita de Bulgákov ha demanat les coses més banals perquè el mal no pot entendre com es pot conformar algú amb tan poc i, així, protegir allò que realment li interessa: penseu que el mal és el mal, i està enfront. Finalment, allò que s’ha de preservar és l’ànima, cosa que només es pot aconseguir amagant-ne l’essència perquè l’adversari no puga saber-ne què hi ha a l’interior.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada