Si hi ha dues coses realment antagòniques són les que encapçalen el present escrit. La propaganda que una volta feien a la televisió n’és ben eloqüent; eixa de los huevos con chorizo. Per molt que t’agraden, no en pots menjar cada dia perquè desemboquen en un martiri. Pense que el mateix exemple es pot aplicar a moltes altres coses de la vida, fins i tot a aquell o aquella que es considera bon vivant.
Tenia una lectura pendent des de feia un grapat d’anys, però ja sabeu que les novel·les les gestione amb mesura. Los renglones torcidos de Dios és un llibre interessant que cal separar en dues parts ben diferenciades; just a la meitat del text. Recorde Descartes i, salvant les circumstàncies, em va fer el mateix efecte. Ara, tornant a Torcuato, com a mèrit té haver aconseguit que llegira sense parar durant més deu hores. No puc recordar si esta és la meua millor marca però, si no ho és, s’hi apropa.
Que per què he estat tant de temps llegint? Ara conteste. Sabia que si deixava el llibre, ja no el tornaria a reprendre. A la pàgina 250, poc dalt o baix, va deixar d’interessar-me, o siga, que el desenllaç de l’obra m’importava ben poc. El tema ja havia donat de si tant com podia fer-ho i Torcuato, tot i ser bo, no era fabulós. Amb Descartes vaig tindre un sentiment semblant al final de la deconstrucció de Le discours de la méthode. El vaig acabar igualment, però prenent-me el meu temps.
Deu hores seguides en què em vaig alçar a pixar una volta i a fer-me un entrepanet de sobrassada que vaig menjar davant del text. A les quatre i mitja de la matinada, vaig pensar que la gesta s’ho havia valgut, més que res a causa de l’argument exposat més amunt. Finalment, cal dir que, com la lectura és fàcil, no en cal buscar massa coses, i que estupideses com les dels bascos que s’escapen, sobraven, per ridícules i per incoherents. Ja per acabar, la postura adoptada en el canvi del sistema de reclusió dels malalts mentals i del tractament dels interns denota la por i la feblesa del ponent: no es pot quedar bé amb tots, però si apliquem la teoria hegeliana, podem pensar que la tesi resultant va contradir la hipòtesi de la qual partia Torcuato, com a bon conservador. Si més no, la inclusió a l’internat li va canviar la percepció.
Deu hores –o més— d’aprenentatge i de crítica, on el plaer s’ha tornat un suplici que s’ha hagut d’assumir.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada