Aquests darrers dies hi ha hagut un ressorgiment del tema dels immigrants. Dels viatges del Pedro Sánchez a Àfrica, del posicionament de les esquerres, de la posició Sahra Wagneknecht, etc. Tot això fa que al darrer CIS la immigració siga la principal preocupació a l'Estat espanyol. El poc que he sentit en les ràdios i televisions, sent que hi ha arguments que repeteixen una vegada i una altra. No crec que hi haja en el debat públic i polític cap anàlisi seriosa del fenomen i tot el que es fa és repetir els mateixos mems. Com si repetint eixos arguments de sempre, anaren a tenir més raó. Quan eixos arguments, per molt repetits que siguen, no deixen de ser idioteses. Aquest post no pretenc fer una anàlisi d'un fenomen tan complex, sinó deixar algunes idees al respecte des d'un punt de vista des de l'esquerra.
1.- Des de l'esquerra, i els que abominem del sistema capitalista, el primer que s'ha de fer és veure si Marx va dir res al respecte. La veritat què és no va dir massa coses, però alguna cosa va dir. Unes idees ens va deixar parlant de les relacions del proletariat a Anglaterra i la situació amb Irlanda, aleshores colònia anglesa, en una carta de 1870 enviada Sigfrid Meyer i August Vogt. El primer dels paràgrafs al que hem parar atenció diu:
“A causa de la concentració constantment creixent d'arrendaments, Irlanda envia constantment el seu propi excedent al mercat laboral anglès, i així fa baixar els salaris i redueix la posició material i moral de la classe obrera anglesa”.
D’altra banda això provoca tensions entre els proletariats:
“I el més important de tot! Tots els centres industrials i comercials d'Anglaterra posseeixen ara una classe obrera dividida en dos camps hostils, els proletaris anglesos i els proletaris irlandesos. El treballador anglès odia el treballador irlandès com un competidor que baixa el seu nivell de vida. En relació amb el treballador irlandès es considera a si mateix com un membre de la nació governant i, en conseqüència, es converteix en una eina dels aristòcrates i capitalistes anglesos contra Irlanda, reforçant així el seu domini sobre ell mateix. Estima els prejudicis religiosos, socials i nacionals contra el treballador irlandès. La seva actitud cap a ell és molt semblant a la dels "blancs pobres" envers els negres dels antics estats esclavistes dels Estats Units. L'irlandès li paga amb interessos en els seus propis diners. Veu en l'obrer anglès tant el còmplice com l'eina estúpida dels governants anglesos a Irlanda.
Aquest antagonisme es manté artificial viu i intensificat per la premsa, el púlpit, els diaris còmics, en definitiva, per tots els mitjans a disposició de les classes dominants. Aquest antagonisme és el secret de la impotència de la classe obrera anglesa, malgrat la seva organització. És el secret pel qual la classe capitalista manté el seu poder. I aquest últim és molt conscient d'això.”
Com sempre em sembla molt clarivident. I sí, també molt actual. Així que el fenomen de la immigració s'ha de veure des d'aquestes premisses:
a.- Gent expulsada dels seus països.
b.- Gent que arriba per a servir d'exèrcit de reserva (com Marx diria en El Capital, a l'excés de treballadors) per reduir els salaris i la posició material i moral dels treballadors del país d'acollida.
c.- Creació de dos àmbits de treballadors i pobres antagonistes, els arribats i els autòctons.
d.- Un manteniment artificial d'eixe antagonisme per les classes dominants.
2.- Un dels arguments en favor de la immigració que més està repetint a l'Estat espanyol pels tertulians més progres és el de la demografia. Europa és una societat envellida, i per a tant, cal mà d'obra jove, perquè treballe i cotitze a la Seguretat Social, per tal de mantenir les pensions i l'Estat de Benestar. Però si es miren les dates d'atur trobem que hi ha a l'Estat espanyol una taxa d'atur juvenil a gener del 2024 del 28,7%, la mitjana de la UE és del 14,5%. Una barbaritat. ¿De veres cal més mà d'obra amb eixa taxa d'atur juvenil? ¿O el que cal és més mà d'obra barata per tal que facen els treballs a molt baix salari? El problema de la demografia seria real si malgrat haver-hi plena ocupació encara hi haguera "demanda de treballadors" i els llocs de treball no es cobriren. El que realment cal són treballadors que vagen al camp o als hivernacles a 25-30 € dia, perquè les kellys cobren a 1,50 € per habitació, o que els cambrers facen 16 hores al dia pel salari mínim, i que si algun treballar d'ací vol un salari més elevat o millors condicions laborals, li diguen “les coses són com són, si vols ho agafes si no t'ho deixes, que hi ha cua a la porta”, etc. Després diuen també que els estrangers venen a fer les feines que els d'ací no volen fer. Més bé, però, no volen fer eixos treballs a eixos preus ni amb eixes condicions indignes de treball. Queda clar que, com deia Marx, el que cal és abaixar salaris i reduir els salaris i la posició material i moral dels treballadors del país d'acollida, però amb una excusa progre i demogràfica, a més de l'explotació de les persones que es veuen força a deixar el seu país.
3.- Una de les coses que es comenta aquests dies és el de la possible regularització d'immigrants. Unes 500.000 persones es podrien acollir a aquest procediment. Els motius de la regularització seria que hi ha 500.000 immigrants que porten tres anys ja vivint i treballant a l'Estat espanyol. La dreta, política i mediàtica, diuen que això tindrà un efecte crida. ¿De veres? L'efecte de crida és que entren persones a l'Estat espanyol sense papers i que siguen explotades per empresaris que estan forrant-se amb l'explotació d'aquestes persones, que paguen salaris ridículs, amb condicions laborals draconianes i que aquests empresaris no veuen un inspector de treball ni un policia, perquè estan comenten delictes contra els drets dels treballadors, ni en pintura. L'efecte de crida és: aneu a l’Estat espanyol que trobareu feina encara que no tingueu permís de treball ni de residència. L'efecte de crida és la impunitat dels empresaris que empren mà d'obra d'immigrants en situació irregular.
4.- Un altre dels arguments fal·laços que es solen dir, per evitar l'arribada d'immigrants cal ajudar a la gent allà, als seus països. Aquest argument és fal·laç perquè el problema no és que allà estan malament perquè els pobres no s'ho treuen dels dits i són un tall de corruptes, gossos, malfeiners, que es maten constantment entre ells, etc., i tots els arguments de sempre. La realitat és que els països dels quals són expulsats són països que o bé estan en una situació neocolonial (com la Françafrique, les excolònies de l'Imperi britànic o el neocolònies americanes tutelades pel FMI, BM, OMC, etc.) o bés són països devastats per guerres provocades per les potències occidentals per aprofitar-se dels seus recursos. No cal ajudar a la gent allà. Cal posar fi a tot el sistema neocolonial i totes les institucions neoliberals que subjuguen els països del Sud Global; cal acabar l'espoli de les matèries primeres; cal acabar amb l'FMI, el BM, l'OMC i altres institucions en les quals es sustenta l'ordre neoliberal i són el braç executor de les multinacionals què espolien; cal acabar de provocar guerres en els seus països, guerres que s'estenen per l'Àfrica i l'Orient Mitjà.
5.- Finalment, la qüestió del multiculturalisme. Els nous vinguts venen amb un sistema de valors, amb unes creences, amb uns costums i amb tradicions que sovint són incompatibles amb les de les societats d'acollida. Tenen unes prioritats diferents, la posició de la dona a la societat potser no és d'igualtat, donen a la vida menys valor, poden tenir pràctiques que considerem aberrants i contra els drets humans com l'ablació genital femenina, etc. El multiculturalisme no és només que creuen en Déu diferent, que van amb vestits exòtics, barrets de colorets o sabates estrambòtiques o que la seua cuina és carregada d'espècies. Algunes coses les considerem inacceptables amb les nostres valors -com la mutilació genital-, altres les tolerem o ens resulten indiferents -com la forma de vestir- i algunes, fins i tot, ens poden agradar i les copiem -com els menjars-. Moltes estan en zones de grisos i aquelles que estan en zones entre les inacceptables i les tolerables són sovint conflictives. Ells també estranyen els nostres valors, els nostres costums, les nostres tradicions, etc. Per a ells també hi ha coses inacceptables, tolerables o que els agraden. I els xocs són evidents i, sovint, inevitables. Si el multiculturalisme suposa que tots hem de respectar tot de l'altre, això és simplement impossible. Aquestes qüestions són en les que es centren les classes dominants per mantenir l'antagonisme.
Podríem entrar en més qüestions, però crec que aquestes són les qüestions bàsiques per començar un debat seriós sobre la immigració. No entendre això és no entendre res.
Òskar "Rabosa".
