Treballes moltes hores, molt de temps i, per tant, cal tindre unes dates que pugues gestionar com vols, fins i tot si optes perquè te’l gestionen com un viatge organitzat. Jo ho veig quasi com dormir, que és necessari perquè el cos i la ment puguen seguir rendint l’endemà. Jo, enguany, per primera volta en molt de temps, me n’he pogut eixir de l’agost per prendre bona part de setembre: no té preu!
Quan assumixes que a l’agost has de sofrir les inclemències meteorològiques, en cas de romandre al continent, quasi que val la pena de passar-les a la faena: en fi, si s’ha de patir igualment, que servisca el sofriment per a gaudir després. I setembre ja comença a ser un mes perfecte perquè ixes cap a on vols i ja no trobes la canalla bramant. Millor encara: si tens canalla, la deixes amb qui siga perquè han d’anar a l’escola, i això sí que no té preu!
L’avantatge, també, és ben clar: hi ha gent, encara, però, d’altra banda, els restaurants i els hotels continuen oberts, el dia és llarguet i el temps et permet escollir les diferents opcions del descans o de l’activitat. Octubre o maig són els mesos ideals, tot i assumir la impossibilitat de tindre’ls.
Fins ací, podem estar d’acord perquè l’única cosa que he escrit ha estat una obvietat que supera qualsevol debat. Ara bé: que s’ha de fer durant les vacances? Doncs, donar-ho tot! I que després, en arribar a casa, estigues mort i que necessites dos setmanes més per a recuperar-te mentre arrossegues els peus i l’ànima per anar a treballar i que no pugues traure trellat de res que fas i que les pastilles i els cafés no t’ajuden gaire perquè el cos no s’hi troba i la teua ment està preparant una altra eixida per a l’any següent on la faràs encara més i més grossa mentre els companys del treball et veuen com una càrrega a qui costa incorporar perquè no hi ha trellat i, mentre, a poc a poc, t’habitues a l’esclavitud dels mesos vinents quan intercanvies fotos del passat recent.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada