Algú se’n recorda de l’ovella Dolly? Eixe experiment va ser un èxit i va traslladar la teoria a la pràctica: es va poder obtindre un resultat satisfactori d’allò que només es programava en els laboratoris malgrat la complexitat genètica de l’animal. Perquè l’animal, per ximple que siga, té una complexitat... Ara, però, ja no sabem si se’n realitzen, d’experiments d’esta magnitud, perquè han deixat de ser una notícia: la genètica, tot i això de l’èxit de la duplicació, continua sent un camp obert a l’especulació en tots els sentits.
Els EUA són el lloc ideal per a realitzar estes pràctiques tot i que s’han reduït els fons destinats a la investigació. Supose que, malgrat la retallada dels diners que s’hi dediquen, seguixen superant la Xina, ja que també tenen el marge legislatiu suficientment lax per a mantindre l’hegemonia investigadora. Altra cosa és que l’actual president combregue amb la causa... Però tinc una solució que no podria refusar i que se m’ha acudit després de llegir alguna cosa sobre Houellebecq. Us ho explique.
Us imagineu un estat on hi haja mil persones clonades de Trump? Què podria eixir malament? La meua proposta és la de fer servir la genètica, com en el cas de Dolly, i desenvolupar una clonació massiva de Trumps. Una volta nodrits, desparasitats i vestits, s’haurien de soltar en diferents indrets d’Amèrica del nord, ubicats degudament en famílies d’acollida que s’adeqüen al perfil que es necessita i deixar que la genètica fluïsca. Segurament, coincidiran alguns d’ells al llarg de la vida, ja que els gustos deurien ser els mateixos i el potencial, també; altres, no, a causa de raons climàtiques o ambientals. Tots, però, haurien de disposar d’un microxip que propiciara el seu seguiment al llarg del temps.
Durant l’experiment se sabria què hi ha de natural i què de impostat en la vida i els miracles dels Trumps. A més, es podria conéixer si els seus clons són els humans més capacitats per a subsistir en un món tan canviant i tan difícil com ens el descriuen. Ara bé, per a acabar d’arrodonir les proves, crec que el mètode s’hauria de repetir amb altres humans excel·lents com Musk o com Bezos per a poder comparar el resultat i, així, acabar de polir la llei evolutiva del mascle blanc triomfador. De dones, de moment només en calen com a llogateres de ventres per les raons que ara mateix deveu estar pensant.
Pseudònim Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada