La nova heroïcitat

Ortega y Gasset és un d’eixos autors que em du a la reflexió. La llargària de les seues publicacions, el seu estil, és l’ideal per a una sobretaula de cognac i habanos, amb café i sol. Lliges i t’endinses en un seguit de qüestions de fa cent anys que encara hui són primordials i que agraïxen l’aportació pretèrita que millora la seua comprensió actual.

Este cap de setmana he llegit –rellegit— les Meditaciones del Quijote i m’he refermat en la idea exposada abans, No obstant això, hi ha hagut un apunt que, tot i que Ortega el tracta com un anacronisme, m’ha dut a l’actualitat més punyent: la reflexió sobre l’heroïcitat.

Don José ha revisat la literatura des de la Ilíada fins al Quijote i més enllà per a acabar afirmant que Darwin incorpora el punt final a qualsevol tipus d’heroïcitat: L’evolució de les espècies la desnona. Crec entendre que, en principi, es referix a la literària, tot i que jo hi aportaria una altra puntualització que el lliga a la irracionalitat fent servir unes paraules de Le Goff: l’heroi no existix sinó en el cant.

Però, per què? De manera realment brillant, Ortega explica que, a partir de la investigació darwiniana, la supervivència anirà de la mà de l’adaptació. Ja no hi caldria seguir, però ho faré... L’heroi, com l’entén el cant –la literatura, per a don José— té sentit perquè ell no s’adapta al medi: hi adapta el medi. El seu medi natural, però, es troba en el cant, on la literatura encara és viva, i la desaparició n’és paral·lela.

Hui, al segle XXI, hi ha un seguit d’herois que adapten el medi a les seues pretensions, viuen fora del text i de la racionalitat perquè el seu hàbitat és la imatge i la paraula, habiten un món diferent del físic i es mouen per l’espai a una velocitat sense precedents, com si no hi haguera barreres ni fronteres. Em referisc als propietaris de les grans empreses tecnològiques: els nous herois del segle XXI. Esta és, segurament, una de les conseqüències de la desfeta de la coneguda com a galàxia Gutenberg.

 

Aquell que desface entuertos