Obris la premsa
i veus que hi ha hagut una sessió, al Congreso, en què s’ha interrogat un tal
Luis Bárcenas relacionat, com tot apunta, amb el Partido Popular, de què fou
tresorer i, més endavant, senador. La cosa és que s’acusa este home d’haver-se
apropiat de diners negres relacionats amb el Partido per enriquir-se. Luis
tenia diners a Suïssa, en un compte bancari que gestionava aprofitant escapades
a la muntanya, a esquiar i escalar. Supose que entrar a la sucursal de costum devia
ser com anar a un balneari o un sanatori.
Els empresaris
feien donacions al Partido Popular i estos diners desapareixien, diuen des del
Partido, perquè ells no en saben res, ni recorden res, ni en sospitaven
remotament. El nom d’empresari –des
de fa poc, emprenedor— està vinculat
a la lluita per la supervivència, a l’èxit professional i personal, a la vida
del triomfador que té com a mèrit guanyar diners per crear cada volta més llocs
de treball i, així, contribuir a crear un món millor i més just basat en
l’equilibri natural de les forces i en una legislació escassa que protegisca
les inversions, ja que la tendència humana és bondadosa i equànime.
De manera
altruista, els bons empresaris feien donacions a un Partido concret perquè este
guanyara les eleccions, ja que estaven convençuts que es tractava de la millor
opció per a España. Posaven els donatius en un sobre i, malauradament,
confiaven en un home sense escrúpols que, suposadament, feia la cisa al Partido
que l’havia contractat per enriquir-se de manera il·lícita. Tots, i totes,
confiaven en ell i, sense cap mirament, els enganyava. El innocents empresaris
que confiaven que eixos diners, degudament ensobradets, arribarien a un final
tan digne com merescut, feien una acció semblant a qui posa euros al platet de
missa i realitza una pregària anònima.
I, com s’havia
d’adonar ningú d’esta situació? El Partido confiava cegament en este home i li
encomanava la gestió dels seus comptes degudament auditats i transparents. Els
empresaris, no hi veien cap il·legalitat en el procediment perquè eixos diners
no tenien cap finalitat que anara més enllà del bé d’España i, a més, eren
donacions anònimes i desinteressades. I Bárcenas, aprofitant la bondat d’uns i
d’altres, tenia els diners al banc, esperant, segurament, que es fera l’hora de
la missa per posar-los al platet seguint el ritual preestablert en el Concili
corresponent.
Però, i si
Bárcenas haguera sigut un emprendedor
en el seu temps lliure i haguera repartit part dels diners, dins de sobres, a
altres persones, de manera desinteressada? En este cas, l’acusació que intenta
acabar amb els arguments d’esta bona persona perdria tota legitimitat perquè el
pobre tresorer seria també empresari en el seu temps lliure i, per tant, estaria
vinculat a la lluita per la supervivència, a l’èxit professional i personal, a
la vida del triomfador que té com a mèrit guanyar diners per crear cada volta
més llocs de treball i, així, contribuir a crear un món millor i més just basat
en l’equilibri natural de les forces i en una legislació escassa que protegisca
les inversions, ja que la tendència humana és bondadosa i equànime.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada