Escoltar els
informatius de la ràdio o llegir la premsa diària no és, ni de bon tros, un
factor que puga avaluar el nivell d’informació de què disposa cada individu.
Més que llegir i escoltar, cal buscar persones que, com faré jo, puguen
ensenyar-nos a esbrinar el missatge real de la comunicació, o bé donar-nos-el
esbrinat, per estalviar-nos esforços. Sovint podem llegir i escoltar coses
sense disposar de la facultat per separar el gra de la palla i, després, el que
passa és que se’ns crea una confusió excessiva d’allò que ens envolta quan les
coses, en realitat, són molt més simples.
Donald Trump és
ecologista i, a més, quasi m’aventuraria a dir que alternatiu. La seua manera
de vore el món, tot i ser peculiar, per simple, deixa entreveure eixos tons d’autèntica
ximpleria. Potser m’he excedit amb això de la “manera de vore el món”... Ara
bé, si pensem que els mitjans de comunicació no ens aporten la seua vertadera
imatge és perquè segurament ell mateix la desconeix. I eixe problema se solucionaria si la filla i
el gendre deixaren d’interrompre’l perquè el gran geni ens il·luminara amb la
seua saviesa i el seu saber estar.
La solució
proposada de construir el mur de la frontera amb México amb panells fotovoltaics
és una gran idea perquè, a més de la funció primera de qualsevol mur, la de
dificultar el trànsit, ens ajudaria a protegir el planeta dels perills de
l’escalfament de l’atmosfera. Finalment, eixa paret desangelada tindria una
imatge diferent i més acord amb el segle XXI. I, a vore qui és el guapo que
s’hi oposa! Amb quines raons es pot desmuntar l’enginy del president? Jo, de
moment, només hi veig una possibilitat que, si no és del tot contrària, sí que
pot esmenar el projecte.
Si pense en la
gran quantitat de peces de cement que es poden necessitar per realitzar l’obra,
de sobte m’adone que caldria aportar alguna modificació perquè, si el mur ja es
pot considerar ecologista, amb uns retoquets quedaria niquelat: jo el
construiria amb material reciclat! A més, com que paga México... Ho dic per si
hi ha algú que pensa que la meua proposta pot apujar els costos als americans
de més al nord. I així ja quedaria el projecte arrodonit, esperant un Congrés
valent que acceptara el repte ecològic nord-americà del present segle i, a més
deixaria sense arguments tots aquells que han dit res sobre la manca d’implicació
del president amb la ciència i l’energia per aturar el canvi climàtic.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada