Després d’observar com un
polític sense partit ha aconseguit guanyar les eleccions franceses, primerament
les presidencials i ara, al cap d'un mes, les legislatives, amb una estructura
muntada en poc més d'una mesada, hi ha mitjans de comunicació que alerten sobre
l'excés de poder que ha assolit el nouvingut Macron –nouvingut entrecomillat,
ja que va ser ministre d'economia amb Hollande– tot i que no els veig massa al dia
de la realitat francesa; per això l'explicaré una mica.
Realment, el fet extraordinari
no ho és tant, ja que el general De Gaulle ja va fer una cosa semblant quan va
guanyar les eleccions de 1958: per lliure i aprofitant el carisma. El cas té
les seues similituds, ja que el general va abandonar la política activa per
tornat-hi i guanyar, en un cas, salvant les distàncies, semblant al de Macron,
tot i que entre ambdues persones hi ha tot un món –o dos– de diferències i de
vivències.
Valls és el tercer actor
necessari per a este exemple. Podem recordar que va poder aprovar la polèmica
reforma laboral de 2016 fent servir el Décret Gouvernemental a causa de la
forta oposició interna, socialista. Este Décret, abans de la reforma de De
Gaulle que inicià la V République, segurament era una eina impossible d'usar. A
més, la moció de censura que s'hi derivà, la va evitar perquè part dels rebels
socialistes van abandonar l'Assemblée National.
Amb tot açò exposat fins ara,
es pot apreciar que els lligams d'uns i altres estan presents, com no podria
ser d'altra manera. Però, d'altra banda, tot i vore que un estat complex com
França es pot governar des de la presidència, cal remarcar que la gran varietat
del partit de Macron pot ser difícil de controlar per al seu primer ministre, i
més ara que ha dimitit el tercer ministre (el de defensa) del seu govern en
només un més!
La baixa participació de les
eleccions legislatives resten credibilitat al projecte reformista de Macron. El
seu poder és immens, hui dia, però, des del meu punt de vista, només el derivat
del sistema presidencialista francés implantat per De Gaulle, que no per la
uniformitat de l'Assemblée ni per la capacitat d'En Marche per unificar
criteris i votacions. Finalment, i per no avorrir el lector més del compte,
espere de la politique française moments de glòria que ja vos aniré
detallant.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada