Fa mesos vaig escriure
sobre la meua opinió sobre la nova televisió valenciana dient que no estava
d’acord amb la decisió d’obrir-la, o de reobrir-la. Si busqueu per este BLOG, hi
podeu trobar l’article a què em referisc però, si no voleu fer l’esforç –que
entenc perquè amb les pistes que us estic donant...— puc avançar-vos que no
tenia gens clara la finalitat ni l’inici del procés. Ara, després d’unes
setmanes de desconnexió, he tornat a obrir algun diari i les notícies no són
del tot positives: unes qüestionen el procés de selecció dels dirigents, en
principi per mèrits, als llocs de rellevància, on hi ha accedit gent fortament
polititzada i qüestionada; i altres apunten l’austeritat del procés d’obertura.
Austeritat,
austericidi... crec recordar. A més, la despolitització dels organismes més
alts del mitjà de comunicació s’havia d’aconseguir mitjançant un concurs de
mèrits totalment transparent on els candidats optaren als llocs de treball a
partir del seu currículum, en igualtat de condicions, obert i plural, cosa que
no qüestione. Doncs bé, sembla que en cap punt de les bases hi havia
consideracions sobre el passat dels aspirants, i aquí ho deixe. Casualment,
algunes de les persones amb una millor disposició per gestionar l’ens són les
mateixes que ja estaven a l’època obscura i en el seu tancament –cosa que deu
puntuar com a mèrit—, o almenys això diu alguna notícia a què he pogut accedir.
Quant al pressupost, he
de dir que això de barat i bo sona també a ideals d’altra època. Normalment,
les coses millors solen costar més diners perquè inclouen un procés de
producció i unes matèries primeres de major qualitat. Fer una emissió per
complir promeses electorals pot ser contraproduent, pense; i més quan, en certa
manera, ja s’han incomplit en els terminis marcats durant la campanya. No
obstant això, també he de dir que no tinc televisor, ni me’n pense comprar per
celebrar l’esdeveniment pròxim. Caldria, per tant, revisar la seua finalitat
quant a qualitat?
Que ens hagen dut a la
roïna, que hagen balafiat els diners públics amb sous i despeses del tot
injustificats, que la qualitat del producte haja estat ínfima durant molts anys
o que no s’haja respectat la finalitat inicial del mitja públic no ha de ser
ara una justificació perquè totes i tots sabem que, en l’hipotètic cas de la
involució política, tot açò tornarà a ser una realitat, i que ara es pot estar
fent el llit a qui després hi jaurà. I l’exemple està en l’elegant i meritòria
iniciativa educativa que, per molt avalada que estiga per universitats,
institucions, professorat i usuaris, no ha estat exempta de les crítiques, dels
recursos i dels entrebancs; els mateixos entrebancs que haguera tingut si se
n’haguera fet una de més atrevida, o una copiada d’altres territoris amb
llengua pròpia que ja haguera passat els filtres constitucionals.
No sé si m’he explicat
bé fins ara però entenc que si, per a tirar endavant qualsevol iniciativa, s’ha
de buscar l’aplaudiment de l’adversari, i sabent com es mou dit rival, més val
no iniciar-la perquè la resposta ja es pot anticipar. Salut i sort que tingueu
–o tingau!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada