El dret natural,
no compta? I el consuetudinari? Òbric este escrit amb les preguntes anteriors
perquè, darrerament, estic sorprés de vore que totes les referències que llig o
escolte sobre la legalitat tracten el dret com si només n’hi haguera el derivat
del positivisme. Esta és una de les raons perquè m’agrada escoltar i llegir el
professor Sandel, perquè planteja conflictes que van més enllà d’eixe pobre
positivisme legal dels procediments actuals més cridaners.
Recorde que una
volta vaig estar llegint un text en què s’explicava que, a bord d’una barqueta
xicoteta que navegava a la deriva després d’un naufragi, tres dels seus
tripulants van decidir menjar-se el quart: un xic més jove que estava en molt
mal estat. A partir d’este exemple, dit professor va esbrinar les actes del
judici, les sentències, les causes i les conseqüències; fins i tot les
absolucions. Tot este procediment fa que et planteges el dret des de la seua
perspectiva més ampla per adonar-te que no sempre les coses enteses com a legals
són les més adequades.
A França, el cas
que s’està donant recentment és molt interessant, amb tot això dels refugiats,
perquè hi ha un home, un ramader i agricultor, que els ajuda a sobreviure i els
acull, diga el que diga la justícia i els jutges. Ara, una volta arribats els
terminis dels judicis i les sentències, sembla que li estan caient colps per
tot arreu perquè no ix molt ben parat, però l’home persistix en la seua tasca.
I segurament ho fa perquè es planteja que davant del dret positiu hi ha el dret
natural i el consuetudinari. “Sempre havia entés que ajudar algú a sobreviure
no podia ser un delicte, més que es tracte d’un immigrant il·legal”, deu pensar
l’afectat tot i que no siga religiós.
D’altra banda, i
a causa de les darreres notícies sobre Catalunya, hi ha hagut una afirmació que
m’ha cridat molt l’atenció perquè s’està repetint constantment que “sense llei
no hi ha democràcia”. En certa manera, ens estan dient que una dictadura no pot
tindre lleis?, per exemple, però jo recorde que el franquisme també en tenia...
La simplificació del discurs, a voltes resulta insultant! Perquè no puc ni
pensar que, amb la intel·ligència i la saviesa que demostren, els reductors del
discurs estiguen referint-se a les diferències bàsiques entre els fonaments de
les societats antigues de Grècia i de Roma. I això em ve a la ment quan repasse
l’extens nombre d’intel·lectuals que ha signat el manifest de suport al
moviment d’autodeterminació ( http://www.letcatalansvote.org/
) perquè pense que la llibertat, tant la de l’individu com la dels pobles,
haurà fonamentat la presa de les decisions per a l’adhesió i la signatura del
text de dites persones, siguen religioses o no.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada