Com que el món és
ample, caldrà cercar significat unitari a esdeveniments aparentment inconnexes
a diferents regions. Un d’ells és el malestar al si de les institucions
nord-americanes per les suposades infiltracions russes al més alt nivell. Se
suposa que la recent i victoriosa campanya de Trump front a Hillary Clinton va
ser facilitada per ciberatacs russos o que estos proporcionaren material
compromès per a la candidata demòcrata. Les diferents agències d’intel·ligència
nord-americanes, com ara la CIA o la FBI n’estan convençudes de les ingerències
russes. És greu, molt greu, mai els russos des de la caiguda de la URSS no
havien estat en posició d’espiar o influir en tan gran mesura contra els Estats
Units de Nord-amèrica.
Per altra part, al
Bàltic, i fent com qui no fa, per primera volta en la història tenen lloc unes
maniobres conjuntes de la marina russa i xinesa. El lloc triat tampoc és banal,
la ciutat de Kaliningrad, antigament part de la Prússia Oriental alemanya i
només russa des de finals de la II Guerra Mundial. És un territori encerclat
per països pertanyents a l’OTAN com ara Polònia o Lituània, ambdós antics
membres del bloc soviètic. L’OTAN solia fer per allí maniobres marítimes per
demostrar als russos que ja manaven a les portes de Sant Petersburg. Ara, els
russos, a més dels xinesos, han decidit tornar la moneda. Rússia i la Xina
gaudeixen de major sintonia ara mateix que en qualsevol altre moment de la seua
història comuna, sovint enfrontada. Siga a Corea del Nord que a Síria, parlen
amb veu comuna, mantenen posicions comunes.
Rússia, malgrat allò
que pensaren molts buròcrats europeus, no s’ha vist mai realment temptada de
sol·licitar la seua inclusió a l’eurozona, és més, contraataca amb la creació
de l’anomenada Unió Econòmica Euroasiàtica, que inclou a més de Rússia, el
Kazajstan, Bielorrusia (veí directe de Polònia) o Kirguizistan, junt a la
frontera xinesa. Per altra banda, pel sud també inclou Armènia, que es veu
bascular entre el veí del sud, Turquia i l’OTAN o el nou poder de l’est i el
nord, Àsia i Rússia.
Rússia i Xina volen
reeditar una nova “ruta de la seda”, val a dir, crear una extensa zona de
comerç que vaja des d’Europa, Rússia, fins a l’extrem d’Àsia, Xina. El
creiximent econòmic al món s’espera que provinga d’aquella zona les pròximes
dècades.
Trump, un americà,
deuria per definició, ser un enemic de Rússia. Contrariament a això i malgrat
que li coste la destitució de membres del seu govern i una intensa campanya de
desprestigi intern, Trump podria no errar apostant per Rússia i Xina.
Lluís Alemany Giner.
Pego a 1 de setembre del 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada