A França, hi ha
un nou président des de fa uns mesos.
Macron –així s’anomena— va ser ministre d’economia amb Hollande, l’anterior président socialista, tot i que seria
millor puntualitzar l’adjectiu fent servir «del partit socialista». Macron ha
sabut desentendre’s del seu passat amb Hollande per fundar una nova agrupació
que es referma en la independència respecte a totes les altres, bé polítiques,
bé econòmiques; o siga, liberal.
El xic, a banda
de caure bé a la gent, es dedica a anar fent, se suposa que assessorat per tot
un seguit d’intel·lectuals i joves ben formats que deuen viatjar amb una
tauleta Apple, per ressuscitar la République i retornar-la allà on era i d’on
no haguera hagut d’eixir mai. La seua vareta màgica és la de sempre: afeblir
l’estat per afavorir el negoci privat que, a la fi, paga la ciutadania.
S’aconseguixen quadrar els comptes a curt termini i, al llarg, Déu dirà, o Alà!
A França, un
dels grans problemes és el de la integració de les minories de nouvinguts, tot i
que ja siguen de segona o de tercera generació. Ho vam poder comprovar en els
incidents ocorreguts fa uns pocs anys, en les manifestacions i els avalots que
hi hagueren a les ciutats perifèriques de Paris i d’altres grans urbs de
l’Estat. Poc després, i com va escriure el novel·lista Houellebecq, hi ha la fantàstica
possibilitat de l’expansió de l’Islam per tot arreu a causa de la desil·lusió
de la joventut amb la laïcité, una de
les bases de la République, i amb el futur.
Macron vol
tornar a fer una mili curteta però obligatòria. Jo no m’hi vull ficar, la
veritat, perquè tot i que visite França un parell de voltes a l’any des de fa
uns huit anys, encara no la conec bé i no sé de les seues febleses més
immediates. És per això que només vull recordar que la revolta de l’Algérie es
va donar, en gran mesura, per la joventut algeriana que hi feia la mili
francesa –l’Algérie en formava part—, o que va formar part de l’exèrcit, ja que
s’ha de dir que França acabava de fugir d’Indochine i els mateixos algerians que
en van tornar van estar després encapçalant les revoltes a sa casa.
A partir d’ací,
cadascú/na que propose el final que més li plaga recordant quines són les
poblacions franceses amb una major taxa de natalitat i qui hi habita.
a) Amb la mili obligatòria s’inculcaran
els ideals de la République allà on no han arribat, ni de manera natural ni per
mitjà de l’educació obligatòria.
b) Amb la mili obligatòria massa
gent pot aprendre tècniques i funcionament militars, amb la possibilitat d’afeblir
la mateixa République des de dins.
c) Amb la mili obligatòria es
busquen altres finalitats relacionades, bé la inserció social de la joventut,
bé amb inculcació de valors i d’altres dogmes.
d) S’ho repensa i torna enrere.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada