Constantment, hi veig aparéixer a la premsa comparacions
entre diferents delictes que provenen de fonts totalment diferents i que
intenten comparar coses del tot incomparables: delictes de sang amb altres de
fiscalitat, delictes d’odi amb penes per excés de velocitat, delictes de
rebel·lia amb altres de terrorisme, etc. A tot açò se li pot dir demagògia
perquè, com tots i totes sabem –o hauríem de saber—, la demagògia la fan els
polítics però no la poden fer els juristes, o no deuen... La seua medicina la
van crear a l’Antiga Grècia i es va denominar Lògica. Però açò forma part de la
Filosofia i cal recordar que és l’assignatura a destruir en l’educació del
conjunt d’Europa!
Però hi ha alguna acusació, i sembla que hi ha
hagut fins i tot condemnes, que estan molt relacionades amb l’ús que s’hi fa de
les xarxes socials. El cas es troba, per allò que he pogut llegir,
majoritàriament vinculat al Twitter, i tot apunta que la xarxa social esmentada
és la més perillosa de totes. La solució seria ben fàcil si la gent abandonara
el seu ús... No obstant això, i per explicar la meua proposta, he de dir que jo
no en tinc, ni crec que me’n òbriga cap, de compte.
Un amic, l’altre dia em deia que m’aniria bé un
compte, perquè pensa que sóc àgil i tinc capacitat de síntesi a l’hora
d’explicar un problema, o de prendre posició en una opció qualsevol. Doncs,
precisament per això no me n’obriré cap, de compte! Hom ha de treballar les
habilitats que no li són tan fàcils per poder accedir a una major quantitat de
possibilitats. Si se’m donara bé apujar als arbres i, per esta raó, em negarà a
caminar, finalment perdria el caminar, el meu cos es deformaria i, finalment,
patiria malformacions i altres dolències; i tot això, pensant que sempre hi
haguera arbres per trepar.
La utilització de Twitter per a difondre una
opinió, ja és en si ja mateix un disbarat. Pense que una persona que es puga
explicar amb dos o tres línies, de manera coherent i sense deixar dubtes sobre
la seua posició es troba més prop d’un primat que d’un humà tal i com el volem
conéixer. Omplint línies i línies, com per exemple en el present cas, sempre es
queden fils penjant; doncs imagina’t en un titular! Les idees necessiten de
molts arguments per convéncer i de molts detalls per encisar el presumpte
convençut.
Però, tal i com he començat el present escrit,
crec fermament que el problema dels delictes de Twitter és precisament que no
s’hi pot argumentar un pensament complex i, si es vol, revolucionari, en tres
línies: els malentesos i les interpretacions dolentes són inherents al format
escollit, cosa que supose que els jutges i les jutgesses han d’esbrinar en cada
cas. Per contra, esta xarxa ens apunta que la gent llig, però llig un
determinat format i uns determinats autors que li provoquen reaccions
immediates, o siga, irracionals.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada