Repensant encara
les teories de Weber sobre l’origen protestant del capitalisme, he obert el meu
compte d’Instagram... He revisat alguna de les imatges que hi ha –normalment
d’altres comptes vinculats al meu— i no he pogut evitar fer l’afirmació amb què
encapçale l’escrit: vertaderament, si les noves xarxes socials són un mirall de
la societat, i si la societat se sent reflectida en elles, el temps de
capitalisme que resta són, més bé, faves comptades.
Vestits que
freguen l’esperpent, imatges del tot irreals que busquen reflectir paradisos –i
cal recordar que el món ja sobrepassem els set mil milions d’ànimes!— perduts i
solitaris, menjars insípids i vegetarians plens de colors, còctels que no se’ls
prenia ni el mateix James Bond, prototips de cotxes fantàstics, tatuatges... I
tot això aportat per gent que, se suposa, és la referència de molts milers de
persones. Poca ironia, poca intel·ligència i poca discreció és, en principi,
allò que destaca. Per contra, l’exhibició, o la poca inhibició, i la mentida
són les seues premisses més detectables.
Sense entrar en
el detall anecdòtic sobre els meus gustos –ja que encara em pot agradar la
xarxa que analitze— perquè això no ve a compte, allò que destaca per damunt de
tot és l’ostentació, i és ací on s’aprecia la feblesa del sistema mateix.
D’altra banda, i per pensar que l’engranatge encara funciona, hauríem de saber
si, realment, les elits s’hi troben reflectides o si, solament, hi apareixen un
seguit de pobres desgraciats –i faig valer en el dubte la vertadera
significació de la paraula gràcia, o
de la seua mancança— que són, en definitiva, una simple deriva sense
importància dels seus fonaments ideològics.
Ara bé, com que
jo no vull deixar el resultat en tables, intentaré aportar un últim element; un
comodí que m’atorgue una victòria clara: Donald Trump és el president dels
EEUU! I si hem de parlar d’ostentació o d’exhibició, pense que no ve malament
posar-lo en valor. Perquè, si ací es pot trobar la clau de la solució, també
s’hi pot vore com el liberalisme neocon
–per dir-ho d’alguna manera— ha trencat definitivament la sòlida base teòrica weberiana per endinsar-se en les
obscures i tenebroses misèries del món de la llum i dels focus.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada