Sexe del futur.

¿Sexe futur o futur sense sexe? Se me podrà acusar de cercar una frase d’aquelles que diuen amb ganxo per tal d’incitar a continuar llegint, però la veritat és que jo també vinc de llegir i no n’estic content amb allò que he llegit...

Recentment ha tingut lloc la “Fira per a Adults d’Àsia” on el producte estrella han estat els androides sexuals. Can entendre que anem avançant car abans a penes parlàvem de nines i semblaven més una broma de mal gust de gent desclassada que una realitat. Vet ací que anem evolucionant i els nous androides, un sector que ja genera molts diners, guanyant-se així en el món capitalista en el qual vivim el dret d’existència, són cada volta més sofisticats. Sembla que ja són capaços de sentir orgasmes! Ben mirat, els sensors poden obrar meravelles... ¿Com no poder fer que un sensor detecte el ritme cardíac del copulant si ja ho fan per als que corren pels parcs? A l’abast de la mà el somni daurat de l’orgasme compartit, el teu androide es correrà quan detecte que vas a fer-ho tu! El teu androide detecta en entrar a casa, pel teu to de veu si estàs dolgut o emprenyat per alguna situació, i com que encara no hem avançat tant, mai et vindrà amb cap pregunta comprometedora, mai engegarà una discussió inesperada i sempre esperarà pacient els teus actes. Comptat i debatut tot semblen avantatges, així el sector creix i cada volta els androides generen més diners i són de millor qualitat.

¡Sembla així que la humanitat s’hi pot permetre finalment jugar a ser Déu! El perfil dels compradors és, a més, l’equivalent dels déus, alts executius amb alt poder adquisitiu i poc temps per a si mateixos. Analitzem però la frase, ¿com es pot ser Déu només amb diners i no amb temps? ¿Cal recordar que els déus són inmortals i que un humà amb diners només és un ric i sovint una persona amb poc gust? Tanmateix, res para l’adoració envers la gent amb diners, tots volen tindre diners sense reparar en que per a obtenir-los, tal volta hauran de renunciar a si mateixos com a persones, val a dir éssers de temps finit i... el més ric del cementeri, el més estúpid del poble!

Per altra part, entrevistes als directors de les majors corporacions mundials que intoxiquen el mercat amb milers de milions de productes, volguts o no, que la publicitat ja s’obrirà camí, opten per l’exclusivitat. Cases de luxe en llocs privilegiats i desprovistos de veïns o els cotxes o peces d’art més cars i exclusius. Com fem casar la contradicció quan la publicitat trenca la relació entre valor i preu?

Com a bons ciutadans models de tots els temps, la gent normal imitarem els rics i poderosos i si quan tocava donar l’esquena a la llengua pròpia es va fer, ara també ho farem i abandonarem els contactes carnals per relacions amb androides? De camí anem, les noves tecnologies van apartant a la gent cada volta més dels seus semblants, qui no ha anat a un restaurant i s’ha trobat amb la paradoxa de gent junta i separada al mateix temps, gent teclejant al mòbil sense parlar amb la gent que tenia al costat?

Així les coses propose tornar als orígens, a la carnalitat. I a tu lector et commine a deixar de llegir i eixir al carrer a tocar culets, potser coincidirem per ahí, si deixem de mirar la pantalla un moment cap la possibilitat que ens reconeguem, en persona o com a humans...

Brasov a 3 de setembre del 2018.

Lluís Alemany Giner