CON CRISTO, POR CRISTO Y A TRAVÉS DE CRISTO

El meu avi sempre em contava que al seu poble, per festes, se solia convidar –de moment este infinitiu em servirà— un predicador. Les misses se situaven en el centre de les propostes festives, acompanyades de les partides de pilota, les curses i els bous. Per tant, si per fer una bona partida de llargues s’havia de dur gent de fora, doncs, se’n duia; si per tindre unes bones vaquetes s’havia de contractar una ramaderia de fora, doncs, això mateix; si per canviar una missa diària per una que realment triomfara entre l’audiència, doncs, es contractava un predicador –ara, si us adoneu, he canviat l’infinitiu anterior per l’imperfet d’indicatiu del verb contractar.

Tot siga per la festa, en el primer i el segon cas, i per l’audiència, en el tercer. Una cosa semblant a les que passen ara, no creieu? I, a l’hora de cobrar, les ramaderies supose que ho farien per la seua presencia, els pilotaris, supose que també, i d’alguna travessa, mentre que els religiosos feien servir altre sistema, del tot innovador. Ara vos el conte.

Un any, el predicador s’havia preparat molt bé el seu discurs per agradar l’auditori i assegurar-se l’èxit. El meu avi em deia que, una volta acabada la missa, quan va anar a cobrar, li van pagar molt poquet i l’home es va queixar perquè tenia altres expectatives. Li contestaren que tenien el costum de pagar una quantitat de diners proporcional a les voltes que s’anomenava Cristo en el discurs.

-Com que vostè ha anomenat només dos voltes el nom de Cristo, el seu sou és de...

L’any següent, quan s’apropaven les festes del poble, un col·lega li va dir, a l’anterior predicador, que l’havien contractat per anar a fer un acte al mateix lloc que hi havia anat ell. El primer, que ja coneixia el sistema de pagament, li va explicar a l’altre allò que havia de fer per a traure’s el sou d’una manera digna, i el segon ho va aplicar amb escreix. Quasi els arruïna!

La moda de les repeticions, sembla ser que es va iniciar en el lloc de l’exemple, però ara ja està d’allò més establerta pertot. De fet, l’altre dia que estava parlant un líder polític de Ciudadanos, em vaig adonar de seguida que repetia moltes voltes la paraula España; potser massa voltes...

Salvador Sendra