He escoltat a la
ràdio que un col·lectiu d’economistes molt preocupats per la vida al planeta
han tret unes conclusions del tot innovadores. Diuen que es pot salvar la Terra
és si s’abandona el consum de carn roja i es canvien els hàbits cap a la
ingesta de verdura. No han entrat en els detalls, que jo sàpiga, de la qualitat
dels vegetals, ni en la possibilitat d’habilitar produccions encara més
intensives. Però, ja vos dic: açò que escric és sobre un titular d’una notícia
de premsa, o siga que la font no té ni el més mínim rigor. Jo no soc
economista. A més, pot ser que les solucions que propose no siguen les més
ortodoxes però, ho repetisc: no soc economista.
Una amiga, fa
uns anys, va aprovar una oposició per a un lloc de treball. Quan vaig vore sa
mare, la dona em va posar al corrent de la gesta i em va dir que havia passat
unes setmanes molt intenses, resant molt i encenent-li ciris, a la Mare de Déu.
Al final, la dona va aconseguir l’objectiu i la seua filla obtingué la
desitjada plaça. Però, al poc de temps vaig coincidir amb la xica i em va
contar una versió del tot diferent. Em digué que havia estat tancada a casa
estudiant molt els darrers mesos i, al final, va aconseguir aprovar l’oposició.
Va insistir dient que ningú no li havia regalat res i que estava molt contenta:
era economista!
Com que ja he
dit abans que jo no soc economista –i dos voltes seguides!—, ja vos podeu
imaginar a quina versió done major credibilitat. Però, ja dic... no em deixaré
portar per la comoditat d’escollir una sola opció per aconseguir una finalitat
tan important com la d’arreglar el món i n’aportaré altra per si de cas. Ara
bé, com que encara no he tingut temps de perfilar amb tots els detalls eixa
segona teoria que podria rescatar la humanitat en el cas que fallara la
primera, la guardaré per a altre article. Per cert: la carn humana és roja?
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada