Seguisc llegint literatura russa, i encisat amb ella! No obstant això, he de dir que quan treballe molt el cervell no em funciona com cal: no em demana llegir: no m’exigix res intel·lectual; només físic. Estic cansat i, en els pocs moments de descans, llig poc. Deu ser açò l’Apocalipsi: pense que és un senyal que atisba l’ocàs; açò s’acaba!
Realment, i a causa de les contínues repeticions del Quatuor pour la fin du temps, crec que comence a preparar-me per al desenllaç, però és l’hora d’escollir entre les dues opcions. Viktor Shklovski, en tractar la poesia del període futurista apunta l’ús del llenguatge transracional per centrar el missatge en la seua vessant sonora: el missatge de la no-raó; la dita de qui no diu res... però que penetra en els sentits amb més força si cal.
Em pose en la pell d’aquelles persones que durant segles i segles s’han endinsat en les esglésies sense entendre una sola paraula més enllà de l’homilia i que, al cap del temps, després del Concili Vaticà II, van poder entendre les oracions –incloent-hi els rectors. Quin desori! Quina desil·lusió! Però, què significaven eixos textos que hom repetia com a mantres? Res no tenia sentit en unes oracions tan simples i buides: ridícules.
El bé volia racionalitzar el discurs i errà del tot perquè és impossible que mai ho aconseguisca. Al mal, no li cal... No traduïx els textos, entre altres coses perquè no volen dir res, ni signifiquen res: sonen i au! I sonen bé per a la tasca que fan, ja que interpel·len directament a l’ànima –que tampoc existix. La música és semblant al llenguatge transracional, i Messiaen n’era conscient quan apuntava l’ocàs. Però, també n’era Saint-Saëns en escriure la Danse macabre per reviure el període medieval des d’un punt de vista del tot antagònic al de l’altre compositor.
He pensat una cançó popular infantil que ens feia feliços en escoltar-la...
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada