És 18 d’octubre i hem reservat taula al Tresmall, a Dénia. Menú de quatre entrants i arròs a banda, vi blanc de Les freses; postres i café, i copa. Estic de cara al Montgó i hi ha una parella heterosexual d’una cinquantena d’anys passats que em capta l’atenció perquè estan dinant i la taula em sembla pobra. Hi ha dues cerveses, una sense alcohol i l’altra pareix una d’eixes que es barregen amb llimonada. Els adjectius els hi poseu vosaltres...
La parella ja estava quan jo hi vaig arribar i, en empassar-me els primers entrants, els trauen una paella de la qual no puc precisar res més. Ella creua les cames mentre dina i, sobre la taula, s’agarren la maneta. Beuen les cerveses sense got, o això em sembla percebre. De sobte, en uns pocs segons, s’alcen dels seients i, al costat de la taula, s’abracen i es besen. Romanen així uns minuts que a mi se’m fan eterns.
En acabar de dinar –no sé si s’han acabat l’arròs— i sense demanar postres, veig que els duen una tassa gran d’algun poliol i que el xic, des d’enfront, suca el sobret de la xica envoltant-lo a la cullera. Es tornen a alçar i s’abracen; es besen. Semblen vertaders especialistes en el consum d’aigües calentes amb herbes perquè amb el platet tapen la tassa del caldo durant uns minuts. No s’hi posen sucre.
Creia que l’home s’haguera llançat a totes i haguera tret un anell o alguna cosa semblant... La xica estava realment emocionada: es tocava els cabells, tenia els ulls brillants i es movia en asseure’s a la cadira. Després reia. En acabar de dinar i eixir a la platja per anar al cotxe, ells encara estaven a una vintena de metres, abraçats i besant-se. Havien deixat algunes coses sobre les pedres blanques de vora mar. Feia alguna goteta, però sembla que no els importava gaire.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada