Els canvis de paradigma, els artístics, sempre han resultat difícils d’explicar perquè hi ha el seguiment d’una línia de treball i de pensament predominant que es trenca i, sovint, la nova pren camins alternatius del tot impensables. Està clar que quan es realitza alguna obra mestra, la tendència deriva cap a l’esgotament del model emprat que ja ha acaronat la sublimació, però, com es pot explicar la substitució? Viktor Shklovski ens aporta una reflexió interessant...
L’herència literària –però aplicable als altres vessants artístics i no artístics—, segons Shklovski, no passa directament de pares a fills, sinó que es transmet d’oncles a nebots –i això cal pensar-ho des del punt de vista de mestre-deixeble. L’afirmació és refermada quan exposa que no hi ha un sol corrent artístic per a cada època, sinó que n’hi ha d’altres que es troben coberts per la repercussió mediàtica i intel·lectual de l’opció principal i dels seus exponents.
Latents, però no esgotats, les segones opcions romanen fins que el paradigma principal deixa d’aportar les respostes adequades; i és en este moment on se substituïx per l’opció latent, segurament ja transmesa de mestres a deixebles, o siga, de segona o tercera generació, depurada i enllestida. A la fi, resulta com una revolució en què la línia de treball coberta es descobrix per substituir la predominant, que passa a ser amagada per l’ímpetu de la segona. Els papers es canvien i la primera, abans predominant, passa a la reserva, on es depurarà i s’enllestira amb noves aportacions fins que li torne a arribar el seu temps, si arriba...
Salvador Sendra
2 comentaris:
Si les vessans artistiques es transmeten de ocles a nebots i no de pares a fills,que passa si ú noméste ties ??. I si no te, ni tios ni ties ??? I si es un nebot /da per molt tios i ties ????........ Be, ja me perdut, per on vaig ???
Li ho hauria de preguntar a Shklovski... Però crec que ja np viu.
Publica un comentari a l'entrada