Acabe tard de treballar i, quan torne a casa, ho solc fer per la xarxa de camins de la marjal per estalviar-me uns minuts i uns quilòmetres. Ahir va ser un dia normal i hi vaig tornar com sempre: pels camins.
Quan volia travessar la via del tren, hi havia un cotxe encreuat que no em deixava passar. Era un cotxe gran; un Audi blanc que tenia els llums encesos i les portes obertes. Imagineu l’escena, a les deu de la nit, enmig dels horts de tarongers i en el pas del camí sobre la via. M’ature i espere: no hi havia ningú ni passava cap tren. El cotxe il·luminat, obert i en marxa m’inquietava una mica...
Al cap d’uns minuts, per damunt de la via, hi va aparéixer un home alt amb un barret que semblava de llana. Amb el braç va fer un senyal i vaig entendre que era una mena de disculpa per estar entorpint el pas. A uns tres metres, hi havia un lloc per aparcar un parell de cotxes, però no el va usar. Se li hauria caigut alguna cosa a la via en travessar-la? Vaig pensar...
L’home va apartar el cotxe perquè jo seguira el camí però, en travessar la via, m’adone que hi havia un ciri encés arrimat a la paret d’una caseta que supose que gestiona la barrera; les barreres. No veig res més i seguisc el camí. Crec que dins del cotxe hi havia una altra persona perquè la porta del copilot es va tancar mentre l’home pujava per l’altra.
Este matí, però, en retornar pel camí de la marjal, m’he fixat en els detalls i m’he adonat que on estava el ciri, hi havia una corona de flors amb una cinta morada que no he arribat a llegir. Al costat, hi havia un ramell de flors i, pintat a la paret de la caseta, d’una grandària considerable, a la part de dalt hi havia: «SANTI, NO T’OBLIDEM». He pensat que poc li deu importar al pintor que l’al·ludit ho llija, això que hi han escrit, perquè crec que quan et mors perds el sentit de la vista; però qui sap...
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada