Problema? Quin problema?, perquè no és fàcil d’identificar... Si les matemàtiques no són un maldecap per als economistes –que se suposa que hi treballen—, només han de saber que amb la suma s’acumula i que amb la resta minva la quantitat; i no és tan difícil! Si el problema està en un dipòsit que abaixa el contingut, la solució es troba en aportar-hi més cabal. Per tant, no hi ha cap problema més enllà d’una suma o una resta.
En una comparació entre diferents estats europeus de l’era postlookdown es veia clarament que España no només era el lloc on no havien pujat els jornals, sinó que hi havien baixat. Ara cal tractar un tema que sol passar desapercebut: qualsevol pujada percentual del salari s’ha de calcular mitjançant la fórmula de l’interés compost, ja que la pujada del primer any s’ha d’afegir per calcular la del segon. Un any sense càlcul és important a la llarga perquè ja no es recupera; però la COE no diu res d’açò, que jo recorde, ni dels diners que s’estalvia.
D’altra banda, si tant de temps fa que això que denominen erròniament «problema» està comentant-se i ningú no actua, què haguera costat desviar un 0,5% de les darreres puges salarials i de les pensions per cobrir la suposada mancança? Si no t’augmentaven ni un cèntim el jornal perquè hi havia crisi i, quan te l’apugen, pactes un 2,5%, per exemple, deixa’l en un 2% i posa la resta al caixonet, collons! Ningú no es queixarà perquè del 0% al 2% hi ha una diferència abismal, i el treballador ho veu com un estalvi per al futur.
Finalment, m’agradaria saber per què encara hi ha funcionariat inscrit en un sistema de pensions diferent? A mi això em fa mala olor ja que s’estan creant grups diferenciats de contribuents de cara a la jubilació on no n’hi hauria d’haver. Però, ja fora de línies, la garantia perquè tot açò funcione és que s’ha de protegir la caixa, sota la pena que vullguen posar-hi, però s’ha de protegir d’algunes sarpes.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada