Com que viatjar és, també, comprar llibres, quan isc amb el cotxe o quan l’equipatge m’ho permet, en compre. Això només em passa a Portugal, França o Itàlia, perquè hi ha coses interessants que puc entendre. En el darrer viatge que vaig fer a França, entre altres, en vaig adquirir un parell que han estat tota una premonició: un sobre la guerra de l’Alger i l’altre de Cioran.
Si el primer em va deixar el cor i l’ànima preparats per assimilar el conflicte d’Ucraïna, el segon respon a la pregunta que vaig formular en el darrer escrit sobre què ha llegit Putin per actuar com ho fa. Jo també creia, en un principi, que la seua influència més directa era la del filòsof Ivan Ilín, com em va proposar l’amic Moreno... fins i tot pensava que hauria de rellegir Dugin que, si fa no fa, és una mena de posada al dia del primer; però no!
La clau es troba en Cioran, concretament en un breu assaig titulat La Russie et le virus de la liberté. I m’agrada això de les coincidències i de les casualitats perquè em fan pensar que hi ha una mà invisible que ens guia la vida, fins i tot en fets que encara no han ocorregut. Cioran, en el llibre citat, entra al moll de l’os de la qüestió, tot i que es va escriure l’any 1957. I la cosa més interessant és que el volum on s’hi troba la «troballa» el vaig comprar perquè tracta la utopia històrica, que és un tema que m’apassiona, però no hi ha cap referència a Rússia, ni a la portada ni a la contraportada. La mà invisible, per tant, com queda demostrat, existix!
En primer lloc, exposa que les figures dels poderosos tirans ens atrauen i ens hi veiem reflectits. Seguidament, explica el cisma que separà l’Occident de l’ortodòxia com una mena d’aïllament que forjà el caràcter rus. Seguix analitzant l’època dels tsars com la continuïtat de tot açò i una fórmula que comportà el seu retard respecte de l’altra banda del continent, barrejada amb la religió que hi feia un paper apaivagador. A la Revolució, hi aporta que va adoptar, de seguida, el segell eslau que continuà amb un comunisme fet a mesura. I, des de la caiguda del mur fins a l’actualitat, no cal que us conte res... Ara, hi ha qui recull la informació exposada, l’actualitza i l’explota. A tot això, i per tractar sobre el tema de l’aïllament a què els volen sotmetre, podeu pensar que, si les premisses anteriors són les adequades, i que sempre s’han cuit a banda, se’n foten!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada