Fuster

Realment, el fuster, allò que fa és transformar la matèria primera: traslladar-la a altra forma «trans-form-ar». En termes aristotèlics, l’argument és del tot impol·lut. Podem pensar que la matèria vegetal difunta ja ha s’ha quedat sense la funció que anteriorment tenia assignada i, amb el nou ús, ens val per a adequar-la a una segona vida; però hi ha calgut la mà del mestre perquè s’adaptara i es traslladara de l’indret agrest a l’urbà. Per tant, eixa acció es troba en el pas del substantiu «forma» cap al verb, acompanyat d’un prefix. A més, ara que tot es vol reciclar, si l’obra és bona, el material emprat té qualitat i està ben conservada, la seua vida s’eternitza.

Fuster era, també, sant Josep. Josep, però, no va tindre fills biològics reconeguts –crec que la Bíblia no en diu res— i els que se li assignen, a la seua esposa, devien ser d’un altre baró. Ja sabeu: Marc 3-31, Mateu 12-46, Lluc 8-19. No sé estes persones a què van dedicar la seua vida, però no van romandre massa temps amb sa mare, ja que se’n va haver de fer càrrec Joan, un amic de la família, si no recorde malament. Però, tornant on estàvem, en va haver un, de fill, que tot i no ser biològic, sembla que sí que va estar reconegut pel descendent del rei David.

Responia al nom de Jesús, però tant fa eixe nom com qualsevol altre perquè era conegut per una mena de cognom –abans no hi constava res d’açò en el registre: li deien el Natzaré com li hagueren pogut dir el Suecà o el Riberenc, tant fa. La cosa important és que diuen els textos apòcrifs que es va dedicar molts anys a l’empresa familiar: era, per tant, fuster. Supose que, en el seu temps, per arribar a ser-ho, s’havia de realitzar una obra mestra que li permetera evolucionar en el gremi... Tampoc va tindre descendència coneguda o reconeguda, però es pot dir que hui, una bona part de la humanitat en som descendents indirectes.

Indòmit i reivindicatiu, el fuster va estar represaliat perquè no encaixava l’argumentari de les seues proclames en la societat del moment. Diuen que hi va haver un seguit de gent que va combregar amb eixes idees, diguem-ne avançades, i que va dispersar el seu pensament per diferents parts de la geografia. També hi ha qui apunta que allò important de la seua obra va ser la unificació d’altres idearis dispersos –matèria— per aportar-los consistència –forma—, com ja havia fet a la fusteria de manera manual, unint peces.

Ja fa temps que no està entre nosaltres, però encara hi roman en molts aspectes intel·lectuals, transformat sovint pel pas dels anys i dels esdeveniments, però actual en el pensament i en les seues aportacions. Ara està al costat de son pare i les escriptures conten que va vindre per guarir-nos en un moment de feblesa i crisi moral.

Salvador Sendra