Primavera frustrada de refugiats.

Un hivern inusualment càlid decidí morir matant i el mes de març ha estat tempestuós, registrant les primeres nevades i una guerra innecessària. Per ací se la sent molt, per ser frontera directa amb Ucraïna, moltes persones dels tres milions de refugiats que es parla que ha creat pel moment el conflicte han decidit vindre a Romania. Dins d’aquest país, com és lògic, molts han optat per la capital i així sovint veus circular cotxes amb matrícules ucraïneses que abans no eren habituals o et sorprens sentint converses en dita llengua o rus, que, de nou, abans no eren habituals. Són gent callada que avança carrer avall capcots, molts poblen els bancs dels nombrosos parcs municipals públics de la capital. Seuen silencioses hores amb l’esguard perdut i la ment en algun punt que cerquen reconstruir. Són gent callada, respectuosa, al metro o pels mercats, estan ja internament vençuts? 

Sopant fa poc al domicili particular d’una companya de la facultat amb la família i un grup d’amics em sorprèn el fet que molts són pro-russos i d’alguna manera estan d’acord amb Putin perquè a Rússia es fan moltes esglésies ortodoxes, com a Romania, un país sense hospitals dignes ni infraestructures civils però on es basteixen esglésies. Putin fa bé, diuen, fa esglésies i no consenteix el matrimoni homosexual ni autoritza manifestacions de tipus gay pride freqüents a Occident, eixe lloc decadent. Em resulta francament curiós la particular superposició cultural esbiaixada que es dona en aquest país. Per l’aspecte cultural i lingüístic la gent es llatina i als carrers crida i riu com a Itàlia o qualsevol altra nació de caire llatí; coses de la conquesta romana, així fan els fills de legionaris romans de qualsevol lloc. Una conquesta que tingué lloc segles abans de l’expansió generalitzada del cristianisme al segle IV d.C. i que ha modelat la llengua i caràcter nacionals. Ara bé, per la qüestió religiosa, la cosa és molt diferent car el cristianisme que ací arribà ho feu per Constantinoble i no Roma, cristianisme ortodox versus catòlic, amb una clara empremta oriental. Per exemple per a dir a gracies a qualsevol cosa diran grație però per a dir gràcies a Déu, diran slava Dumnezeu!  La filiació de Dumnezeu és clara, dominus Zeus, senyor Zeus, pare dels Déus. L’altre aspecte, slava, també està clar, i està clar que és eslau i no llatí. La causa és que una volta caiguda Constantinoble en mans turques i esdevinguda l’actual Estambul, la referència cristiana passà a ser Moscou, que durant un temps jugà a ser la tercera ciutat santa després de Jerusalem i Roma. Moscou contra Estambul, russos contra otomans a l’arc del Mar Negre, i no és casual però que a Transilvània, sub dominació dels Habsburg de Viena, el paradigma siga el Catolicisme... Una cosa per altra, per a oposar-se a gent dura com els turcs, calia altra gent dura com els russos i així molts encara els admiren facen el que  facen.

Visitant amb amics un espai alternatiu de la capital, un antic palau de la burgesia entrat en ruïna després d’haver estat confiscat per les autoritats comunistes romaneses entren una mare ucraïnesa i el seu fill. Em vaig sentir profundament pertorbat, amb una certa convicció de culpabilitat interna, allí estava jo visitant una galeria d’art modern i un teatre avantguardista esperant a eixir a la terrassa a prendre alguna cosa, quanta frivolitat per part meua i quant dolor en els ulls d’aquella mare. L’organitzadora de l’exposició sabia de la seua arribada i l’havia autoritzada a vindre. La mare ucraïnesa només volia que el seu fill jugara un poc amb altres xiquets de la seua edat, que, això sí, l’acolliren bé als seus jocs malgrat els evidents problemes de comunicació. Des d’un racó la dona que havia entrat capcota dient un tímid thank you, començà a somriure lleument.

 

Bucarest a 26 de març del 2022.

Lluís Alemany Giner.