Vivim temps interessants. I diu un proverbi xinés: tant
de bo no tingues que viure temps interessants. Després de la de pandèmia,
amb totes les conseqüències econòmiques i socials, ens veiem abocats a una crisi
econòmica sense precedents. La crisi econòmica era inevitable, però les
decisions polítiques l’han accelerat? Estem agreujant-les? Jo crec que sí. És
més, particularment Europa està fent-se una harakiri, ja sabeu, el ritual
japonés de suïcidi que consisteix en obrir-se la panxa amb una espasa curta.
Hui en dia pot semblar, perquè així ho venen els
mitjans de desinformació de masses, que tots els mals provenen de la invasió que
ha fet Rússia d’Ucraïna. Però no. Per molt que conten contes russos, els mals
no venen d’ahí. No obstant això, una vegada s’ha produït la invasió d’Ucraïna
per part de Rússia totes -quan dic totes, són totes, sense excepció- les
decisions han estat errades. Ninguna de les decisions han sigut per mitigar els
impactes dels danys sobre la gent, la d’ací -de les conseqüències sobre ucraïnesos
i russos no cal ni parlar-ne, si als dirigents de la UE no els importem els
seus ciutadans aquells molt menys-.
He dit que no tots els mals venen de la guerra de
Rússia, per molt que es diga, i és així. La pujada de matèries primeres ja
venia per avançat a la guerra. Els problemes tampoc tenen a veure solament
amb el trencament de les cadenes de subministrament, com es deia als mitjans.
La realitat és que hem esgotat, en gairebé totes les matèries primeres, els
jaciments i les fonts de més fàcil accés. Ara extraure-les és més difícil, és
necessita més energia al requerir-se més maquinària i més treball, i els costos
d’extracció augmenten. Així mateix, el preu de l’energia ja havia començat a pujar,
batent records abans de la invasió d’Ucraïna. Tirar-li totes les culpes a eixe
fet, que Occident -UE més EUA- haguera pogut evitar si haguera volgut i que
ells han provocat, no és cert.
Per altra banda, una vegada ha començat la guerra, les
represàlies contra Rússia han sigut un error que estem pagant els ciutadans
europeus. En teoria, les sancions econòmiques imposades a Rússia anaven a
perjudicar a aquest país, i en els seus somnis humits pensaven que el poble es
revoltaria contra Putin, per tirà. Però resulta que les sancions a qui estan
perjudicant és als ciutadans de la UE, més que als ciutadans russos. I la cosa
va a pitjor.
La inflació que ja venia d’abans de la guerra s’ha
agreujat, especialment pel que fa a la energia. L’energia i els derivats el petroli
han arrastrat tota mena de productes. Això ens afecta greument, una inflació
del 8-10% és absolutament insuportable. Si de moment portem uns pocs mesos en
aquesta situació i la gent aguanta, aquesta situació no es podrà mantenir molt
de temps. Per altra banda, als economistes els estan entrant suors freds i
prenem les mesures que venen en els manuals d’economia. Importa una merda que
les causes siguen diferents a les que diuen els manuals d’economia, si la
recepta diu que davant de la inflació s’han de pujar els tipus d’interés, és
pugen. Això portarà a agreujar la situació de les famílies, no frenarà la
inflació perquè el problema no està en la demanda sinó en al oferta, i a més a
més, tots els que tinguen deutes, la majoria de la gent amb menys ingressos té
hipoteca, préstec per un cotxe o préstecs al consum, tindran que afrontar una pujada
en els pagaments mensuals al pujar els interessos.
La pujada de tipus també afectarà a les empreses que hauran
de repercutir les majors despeses en els preus, encarint-ho tot. A més a més, s’ha
anunciat la retirada dels estímuls monetaris, les famoses QE (Quantitative
Easing) que era compra de deute, no sols de l’Estat sinó també de les empreses,
això portarà a que hi haja menys diners en el sistema, i ahí vindran les dificultats
per a finançar-se de moltes empreses, a més a més, molts actius inflats, perquè
el fet que tots els diners que s’han incorporat al sistema fruit de les polítiques
de QE no s’hagen transformat en pujada del IPC no vol dir que no haja hagut una
inflació, que s’ha donat en actius financers on s’ha especulat molt i en coses
xorres com les criptomonedes.
El paisatge a Europa, per als ciutadans europeus, és desolador, i tot
sembla que la tardor serà dura, molt dura. Espere que els polítics europeus, que
tant van a putejar a la població, es queden pagats amb els beneficis rècords que
es previsible que obtindran algunes empreses. Europa es fa un harakiri a l’altar
del capitalisme, per seguir una geopolítica demencial i en contra dels interessos
de la població.
Oskar "Rabosa".