La clau perduda.

 

Al màster que, per gust, estic cursant a la Universitat de Bucarest, Història de l’Art i Filosofia de la Cultura, el cos professoral prové siga de la de la Facultat d’Història que de la de Filosofia. L’any passat, encara en temps de pandèmia i cursos forçadament virtuals es va produir un curiós incident positiu que ha reverberat fins ara mateix, ja de manera presencial. Un professor de Semiòtica de la Facultat de Filosofia decidí interpel·lar directament a aquell alumne que sabia de procedència hispànica. Ell havia estat parlant abans sobre com va fer part dels seus estudis a França i va poder comprovar com les coses, fins i tot aquelles amb igual denominació, eren diferents a França que a Romania car s’aplicaven sobre pobles diferents, el francés i el romanés. A França, a més, entrà en contacte amb la literatura llatinoamericana, i vet ací que res el va sorprendre més. Volia saber si era ell que no comprenia res perquè li fascinava tot o si, ans al contrari, aquesta fascinació el cegava impossibilitant-li la comprensió. Li vaig respondre que, a mi, com a ell, em passava igual, que n’estava igualment fascinat però que pensava no comprendre majoritàriament i la cosa s’anà encaminant vers un debat bipolar que deixava de banda la resta d’assistents, molts d’ells tan sols càmeres sense rostres... Per no excloure ningú em digué si em podia contactar per privat que volia proposar-me una cosa. Pocs dies després, separadament, em contactà un antic alumne de Brasov estudiant filosofia en l’actualitat a Bucarest, per a dir-me que a les classes el seu professor els havia parlat d’una certa persona, jo, i em reconegué immediatament i recomanà que anara, un motiu de més per anar-hi...

Allò que volia proposar-me era passar-me per la Facultat de Filosofia i impartir una classe jo sobre literatura llatinoamericana o replicar a la facultat aquell incipient debat inicial. Vaig optar per la segon opció car no tenia sentit atabalar amb tecnicismes literaris a estudiants de filosofia i en certa manera, com al seu professor de semiòtica, també a mi m’interessava comprovar si aquell univers estrany de les realitats difuses en la literatura o les arts podia fascinar també a les generacions actuals com ho fera amb mi molt abans. En arribar l’auditori estava ple, el meu antic alumne i els seus amics i molta altra gent desconeguda. Després d’una introducció inicial pel part del professor de Semiòtica començà la part de saltar vers allò desconegut, allò falsament familiar pel fet de conèixer la paraula però les derivacions o significants de la qual podien diferir tant! A Europa, siga a la Península Ibèrica on he nascut que als Balcans, per tot arreu, mort s’associa negativament, ens imaginem sinistres zombis i fantasmes alterant la tranquil·litat dels vius mentre que a Mèxic, per exemple, és color i sabor, quina diferència més gran entre uns tristos ossos descolorits pel temps, una calavera,  i altres de sucre pintat de manera intencionada! L’orgullosa literatura europea decimonònica que encara dóna molt de sí al convuls segle XX; obres belles, en ocasions inquietants, però sempre perfectes. Dit això, perfectes amb relació a un cànon, com quadrar això amb un personatge central que simplement desapareix perquè se’n va al cel sense més al ple mig de l’obra quan tot feia creure que continuaria indefinidament allí? Remedios la Bella de “Cien años de soledad” s’estava banyant nua a la seua cabana i els homes l’esguardaven per entre les fissures del mur quan finalment s’obri el sostre i ella se’n va al cel!

Es llegia interès en l’audiència, els alumnes preguntaven, interactuaven, ras i curt, gaudien. Al darrere muntanyes de llibres encara empaquetats i la consigna de prendre’n gratuïtament tants com es volguera, cosa que no feu ningú... Com des dels temps de les cavernes, a tots sembla agradar una bona història, amb foguera o no, i els llibres serviren per fixar històries i ara romanen envoltats de plàstic i ignorats...

Com fer recuperar a ningú, de nou, l’interès per la lectura? La clau perduda.

 

Bucarest, diumenge 19 de juny del 2022.