L'Harakiri d'Europa.

Vivim temps interessants. I diu un proverbi xinés: tant de bo no tingues que viure temps interessants. Després de la de pandèmia, amb totes les conseqüències econòmiques i socials, ens veiem abocats a una crisi econòmica sense precedents. La crisi econòmica era inevitable, però les decisions polítiques l’han accelerat? Estem agreujant-les? Jo crec que sí. És més, particularment Europa està fent-se una harakiri, ja sabeu, el ritual japonés de suïcidi que consisteix en obrir-se la panxa amb una espasa curta.

Hui en dia pot semblar, perquè així ho venen els mitjans de desinformació de masses, que tots els mals provenen de la invasió que ha fet Rússia d’Ucraïna. Però no. Per molt que conten contes russos, els mals no venen d’ahí. No obstant això, una vegada s’ha produït la invasió d’Ucraïna per part de Rússia totes -quan dic totes, són totes, sense excepció- les decisions han estat errades. Ninguna de les decisions han sigut per mitigar els impactes dels danys sobre la gent, la d’ací -de les conseqüències sobre ucraïnesos i russos no cal ni parlar-ne, si als dirigents de la UE no els importem els seus ciutadans aquells molt menys-.

He dit que no tots els mals venen de la guerra de Rússia, per molt que es diga, i és així. La pujada de matèries primeres ja venia per avançat a la guerra. Els problemes tampoc tenen a veure solament amb el trencament de les cadenes de subministrament, com es deia als mitjans. La realitat és que hem esgotat, en gairebé totes les matèries primeres, els jaciments i les fonts de més fàcil accés. Ara extraure-les és més difícil, és necessita més energia al requerir-se més maquinària i més treball, i els costos d’extracció augmenten. Així mateix, el preu de l’energia ja havia començat a pujar, batent records abans de la invasió d’Ucraïna. Tirar-li totes les culpes a eixe fet, que Occident -UE més EUA- haguera pogut evitar si haguera volgut i que ells han provocat, no és cert.

Per altra banda, una vegada ha començat la guerra, les represàlies contra Rússia han sigut un error que estem pagant els ciutadans europeus. En teoria, les sancions econòmiques imposades a Rússia anaven a perjudicar a aquest país, i en els seus somnis humits pensaven que el poble es revoltaria contra Putin, per tirà. Però resulta que les sancions a qui estan perjudicant és als ciutadans de la UE, més que als ciutadans russos. I la cosa va a pitjor.

La inflació que ja venia d’abans de la guerra s’ha agreujat, especialment pel que fa a la energia. L’energia i els derivats el petroli han arrastrat tota mena de productes. Això ens afecta greument, una inflació del 8-10% és absolutament insuportable. Si de moment portem uns pocs mesos en aquesta situació i la gent aguanta, aquesta situació no es podrà mantenir molt de temps. Per altra banda, als economistes els estan entrant suors freds i prenem les mesures que venen en els manuals d’economia. Importa una merda que les causes siguen diferents a les que diuen els manuals d’economia, si la recepta diu que davant de la inflació s’han de pujar els tipus d’interés, és pugen. Això portarà a agreujar la situació de les famílies, no frenarà la inflació perquè el problema no està en la demanda sinó en al oferta, i a més a més, tots els que tinguen deutes, la majoria de la gent amb menys ingressos té hipoteca, préstec per un cotxe o préstecs al consum, tindran que afrontar una pujada en els pagaments mensuals al pujar els interessos.

La pujada de tipus també afectarà a les empreses que hauran de repercutir les majors despeses en els preus, encarint-ho tot. A més a més, s’ha anunciat la retirada dels estímuls monetaris, les famoses QE (Quantitative Easing) que era compra de deute, no sols de l’Estat sinó també de les empreses, això portarà a que hi haja menys diners en el sistema, i ahí vindran les dificultats per a finançar-se de moltes empreses, a més a més, molts actius inflats, perquè el fet que tots els diners que s’han incorporat al sistema fruit de les polítiques de QE no s’hagen transformat en pujada del IPC no vol dir que no haja hagut una inflació, que s’ha donat en actius financers on s’ha especulat molt i en coses xorres com les criptomonedes.

El paisatge a Europa, per als ciutadans europeus, és desolador, i tot sembla que la tardor serà dura, molt dura. Espere que els polítics europeus, que tant van a putejar a la població, es queden pagats amb els beneficis rècords que es previsible que obtindran algunes empreses. Europa es fa un harakiri a l’altar del capitalisme, per seguir una geopolítica demencial i en contra dels interessos de la població.

Oskar "Rabosa".