Es sol considerar, jo pense que de forma errònia, que Grècia va salvar la
Democràcia a les Guerres mèdiques. Les guerres mèdiques es solen considerar una
fita de la resistència democràtica, de la superioritat de la cultura i
tecnologia occidental sobre l'oriental. Aquestes afirmacions són més que
discutibles, però així han quedat a l’imaginari col·lectiu, més després de
pel·lícules com 300, i malgrat les amargues protestes d'Iran –descendents dels
perses-.
Com haguera sigut la història si els grecs hagueren sigut derrotats? Això
entra dins de la història contrafactual. Si Grècia com a part de l'Imperi persa
ens haguera arribat tota la seua cultura? Òbviament les coses hagueren sigut
distintes però no saben fins on. Hem de tenir en compte que molt del que ens ha
arribat no és tal com el comú de la gent creu. Per exemple, Grècia ens va
llegar la Democràcia, no és cert, Atenes, ens la va llegar, i per exemple Plató
s’oposava a aquesta forma de Govern. A la majoria de les ciutats-estats no es
va adoptar mai, i durant el S. V a. C. els grecs admiraven més a Esparta, que
de democràcia tenia poc, que a Atenes. El que sí és cert, és que amb les
Guerres mèdiques Grècia va salvaguardar un llegat que ha influït de forma fonamental
en la nostra cultura. Això és indiscutible, llegiu El
rapte de Grècia de Salvador Sendra a aquest mateix blog.
Grècia ara sí que es troba davant d’unes guerres que poden canviar la
concepció del món actual. Les Guerres Troikes. No cal fer un repàs dels fets,
ja que són sobradament coneguts. Malgrat la intoxicació, fer por, les mentides
i les manipulacions, tu lector que passes per aquest blog, saps perfectament el
que està passant. L'Imperi –que defineixen Hardt i Negri-, eixe Imperi que està
per sobre de la voluntat general de qualsevol Estat, eixe Imperi que conquesta
silenciosa i inexorablement, eixe Imperi que posa castiga als innocents –al
poble- i absol als culpables –polítics corruptes i bankgànsters que treballen
junts- havia entrat a Grècia, havia conquerit les institucions mitjançant un
cop d’Estat –Papademos ex Goldman Sachs com a dictador- i havia imposat un
règim de terror –anunciat plagues bíbliques si no assumien els mals menors de
misèria, pobresa, fam, retallades... que els oferien-.
Però l’Imperi encara no ha fet el pas d’acabar amb el sistema plebiscitari
per elegir governs –no patiu que intentarà acabar amb ell més tard que
prompte-, perquè fins ara els governs i els pobles encara són prou submisos
perquè siga necessari fer un pas tan brutal. Grècia en els darrers comicis ha
decidit que ja estan farts de la Troika, i això ho han expressat esborrant del
mapa al PSOK i deixant sense possibilitat de fer govern a Nova Democràcia, els
partís que emparats per, i submisos a, l’Imperi. Això no obstant, han triat la
via blaneta, Syriza, enfront de vies més radicals, tant a l’esquerra com a la
dreta. Vies que directament advoquen per trencar amb la UE i la Unió Monetària.
Syriza pretén arribar a acords sense necessitat de trencar, però sense
sotmetre’s del tot a l’Imperi. Tot el món sap –i així ho recull un diari com El País a un article titulat ¿Y si Varoufakis tuviera razón?- que la
solució per a Grècia passa per una reestructuració del deute, que fer patir i
augmentar el sofriment del poble no portarà a cap lloc, bé tal vegada reduir la
població a Grècia. Aleshores perquè l’Imperi insisteix tant a imposar mesures
que no són la solució i només porten sofriment? En primer lloc, perque l’Imperi
intentarà xuclar fins a l’última gota sang, fins a l’últim cèntim, de Grècia.
Perdran molts diners, ho saben, però abans deixaran sense res als grecs, al
poble grec, a les elits ja les han rescatat. En segon lloc, perque l’Imperi no
pot semblar feble o compassiu. Què passaria aleshores amb Espanya, Irlanda,
Itàlia, o fins i tot França? Podrien els pobles rebel·lar-se contra l’Imperi
elegint opcions antiimperialistes com Podemos, Front National, etc., populismes
que diuen ells.
Aquesta vegada sí Grècia defensa les democràcies liberals, o inclús la
possibilitat d’una major democràcia, representa que el poble puga seguir
decidint almenys a grans trets quin tipus de país o societat volen. Enfront
tenen l’Imperi, la preeminència del capital, de les grans empreses, de les
finances, de l’especulació tot abans que el poble, que les persones. I aquesta
són les Guerres Troikes. Dilluns es reuniran els Caps d’Estat de la UE per
buscar una solució urgent a Grècia. Només hi ha tres possibilitats:
a) Grècia cedeix al que demana la Troika i Angela Merkel.
Guanya l’Imperi i les democràcies liberals poden anar cavant la tomba. La
voluntat dels pobles ha mort. La Guerra Troika s’ha acabat i l’Imperi ha
aconseguit el que no van aconseguir els perses.
b) Hi ha un acord perquè Grècia no faça fallida però faça
reformes, han de seguir negociant. Taules, no serà tan simbòlic com les Termòpiles,
però com a les Termòpiles servirà als grecs per a guanyar temps.
c) No hi ha acord, Grècia fa fallida i ix de l’Euro. El preu
a pagar pot ser tan alt com el de la Batalla de les Termòpiles, però en tot cas
no serà més alt que claudicar a la Troika. Però Grècia haurà demostrat que es
pot plantar cara a l’Imperi, que hi ha vida més enllà de l’Imperi. Grècia pot
salvar la Democràcia, com concepte, no sols a la democràcia liberal com forma
de govern, i la pot salvar perquè pot demostrar que els pobles encara poden
lluitar i plantar cara al capital, a les multinacionals, a la banca, al
bankgàngsters, a Wall Street, a l’1%, etc., i a les institucions internacionals
que han creat per imposar els seus interessos (FMI, BCE, UE, etc.), en
definitiva a l’IMPERI.
Òskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada