A causa de la
davallada dels interessos en els comptes fixos, ja fa un temps que llig
articles de persones ―de moment, no vull ni pensar que els escriga una màquina―
d’eixes que signen com a economistes. És cert que, per a ser economista, només
cal aportar les acreditacions pertinents i, d’entrada, ja s’està capacitat per
a fer anàlisis de mercats, de pujades i baixades dels tipus d’interés,
estadístiques, etc.
La meua condició
de catòlic descregut em deixa un buit de creences que intente omplir amb tota
mena de barreges progressistes: budisme, ioga, xamanisme, vidents... I, de
moment, ho duc bé perquè m’adone que la gran majoria està com jo, o pitjor. La
meditació ―diguem-ne budista― es completa amb sessions de ioga ―hindú― per
acabar amb una bona dosi de porros d’herba, com si això fóra una via de
comunicació amb la veritat absoluta. Jo no fume porros perquè intente fer coses
que em produïxen plaer i no angoixa, per això fume havans, tot i que esta
diferència no és substancial.
Els economistes
de la premsa o els progres il·luminats ―tant ens fa una cosa com l’altra!― a l’hora
de fer pronòstics, només tenen una cosa en comú, i eixa és l’absència del
mètode. Però, de tots estos casos, no en sabem ni pruna. Ni sabem el perquè de
la combinació del budisme amb l’hinduisme, ni sabem el perquè de les premisses
sobre les projeccions econòmiques de futur. A l’inici de la setmana, qualsevol articulista
pot dir que tot serà com una bassa d’oli i, l’endemà, Xina ho somou tot. Però,
eixa personeta no havia tingut en compte els mercats asiàtics a l’hora de fer
la predicció? Dimarts mateix canvia el seu mètode i dimecres torna a escriure;
no passa res.
Jo he decidit de
fer-me inversor; però inversor d’èxit i amb un mètode propi i encertat. A
partir d’ara llegiré l’horòscop abans de fer qualsevol moviment de diners i
enviaré l’enllaç a les més prestigioses revistes d’inversió i capital per donar-los
les meues previsions, personalitzades i rigoroses. Necessitaré saber, però, el
dia i l’any en què es va fundar l’empresa analitzada i l’horòscop de
l’inversor, tot i que pense que serà més encertat que jo moga els diners a
partir de les meues dades estel·lars. Esteu preparats per fer-vos rics? La
primera premissa és la confiança, recordeu!
Salvador Sendra
Perelló (economista de Diblogacions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada