Cuba i EEUU
estan normalitzant les seues relacions, segons he pogut llegir en la premsa.
Normalitzar les seues relacions, però, es pot entendre des de dues perspectives
diferents: iniciar-les des del tu a tu o
retornar al señorito. Entenc que es
busca la igualtat en el tracte i m’agradaria que Cuba puguera eixir-se’n de la
constant crisi, ara que ni Rússia ni Venezuela estan ―econòmicament― per
l’altruisme.
A mi, deixant de
banda les bondats de l’acord, el que em preocupa és el tabac i si la meua
contribució a la Revolusión continuarà sent efectiva. M’agrada fumar puros
cubans i els compre molt a gust. No obstant, quan entre en algun fòrum de
cigarros, m’adone que el millor tabac es cultiva fora de l’illa, a Nicaragua,
Honduras o, fins i tot, per Àfrica; i no ho entenc. Ara bé, si continue
esbrinant per les elits fumadores, aviat descobrisc que els concursos se solen
realitzar per americans, a l’Amèrica del nord.
Fumar tabac
cubà, a EEUU, està prohibit perquè hi ha l’embargament. Sembla que Cohiba
segella cigarros a Miami i això comporta un trencament de la norma, però ho
escric sense ser-ne sabedor absolut. El tabac de l’illa, per tant, no pot
oferir-se als tastadors nord-americans, ni entrar en els concursos anuals, de
moment, si es fan a Nord-Amèrica. Però, una volta resolt el problema polític,
als fumadors romàntics se’ns planteja un nou dilema; o dos... El tabac cubà
esdevindrà el millor del món, com toca ser, amb l’augment adient dels preus i,
alhora, si s’afeblix la Revolusión, no perdrem el puntet revolusionario?
Pense i repense
el dilema en què ens ha ficat Raúl Castro però el perdone perquè intuïsc la
bondat del nou acord. D’altra banda, em referme en el consum de tabac cubà,
tenint present la contribució a la causa revolusionaria,
d’una banda, i el bon gust, d’altra. I, si Honduras, Nicaragua o el país que
siga opten per fer la Revolusión, intentaré duplicar el consum de puros tant
com em siga possible, camaradas!
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada