Hui és un dia en
què un s’alça carregat de valor i s’encoratja a llegir la premsa; per si no vos
havíeu adonat, ja estem en campanya electoral. Intente passar per damunt de
totes les promeses electorals i dels discursos buits de contingut perquè pense
que sóc un home sense fe, i això m’impossibilita per a creure el que em diuen,
els candidats i candidates (que pense que n’hi ha ben poques).
La meua atenció
s’atura en una notícia que tracta sobre el conjunt de l’Estat i para atenció en
el problema de l’emigració, que no de la immigració. Recorde que, a l’inici del
problema dels refugiats siris, allò que em va cridar més l’atenció és que cap
d’ells ―o ben pocs, d’haver-ne algun― volia romandre pels països del sud. Pel
que fa a España, pense que cap siri s’havia plantejat la possibilitat de
quedar-se per ací... Jo, d’haver-ho sabut abans, haguera pogut fer-me
acollidor, que sempre vestix molt de progre cedir casa als necessitats, però
uns dies només perquè també en cal d’intimitat.
Cap refugiat té
la intenció de vindre però, a més, nosaltres ens convertim en emigrants. La
quantitat de gent que se n’ha anat d’ací ha augmentat en un 30% respecte al
mateix període de l’any passat; quasi res! I això és que som l’estat europeu
que creix amb més força i que superarà, abans que qualsevol altre, la crisi; i
això si no l’ha superada ja. Els brots verds estan tan estesos que haurem de
segar-los amb la desbrossadora per no haver d’usar herbicides o, d’altra banda,
tot es convertirà en una selva.
Per als
estadistes que fan servir les enquestes preelectorals, els recorde que açò que
acabe d’escriure també són estadístiques, i d’una evidència demolidora. Qui es
queda per ací, majoritàriament és perquè pot: sobre tot, gent major. Qui se’n
va, ja sabem qui és perquè tots i totes en coneixem uns quants que,
curiosament, són qui tindran els problemes més greus per a votar; i això si ho
aconseguixen. La convocatòria d’eleccions a Nadal, diuen, es va fer de manera
intencionada perquè era una època feliç, on la gent compra i ven i, a més, quan
les famílies es reunixen. No obstant això, pense que la reunió familiar pot
afectar el vot més conservador, però de manera negativa, si els emigrants
avancen uns dies el seu viatge.
L’ametler, ben
arrelat, sobreviu com pot les èpoques de calor i sequera. La florida de l’arbre,
breu i espectacular en alguns casos, no significa mai una bona collita. El
llop, una volta extret de la manada, no té altre remei que buscar-se la vida,
de manera individual o bé, acoblar-se a una altra. L’avantatge d’este segon és
que pot recórrer grans distàncies per buscar-se la vida o, fins i tot, ficar-se
al llit de l’àvia de Caperutxeta i menjar-li l’orelleta!
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada