Sé que es tracta
d’un objecte de luxe o, si es vol, d’una màquina dissenyada i creada per
poder-nos desplaçar ràpidament i còmoda, tot i que, ara, s’han intentat
demonitzar perquè signifiquen contaminació, indústria pesada, individualisme i
consumisme. A mi, mai m’havien interessat gens ni miqueta però, a partir de les
darreres lectures i de l’oposició dels més moderns, ja comencen a agradar-me; i
molt!
Ja he tractat
sobre un dels punts febles que he detectat en el pensament escrit d’Albert
Camus; concretament, pense que es tracta de la interpretació de la dialèctica hegeliana,
i no de tota... No obstant això, si que combregue amb la visió que transmet del
marxisme, i més encara quan li està revisant eixe qualificatiu que se li
atribuïx de materialista. Sobre la idea del final, he de dir que coincidix
exactament amb la meua prèvia, cosa que em reconforta molt i em dóna aire per
seguir llegint i escrivint. Però, clar; no podia tractar-se de cap materialisme
si, en el fons, hi ha la idea de totalitat i de redempció.
Tot i que l’economia
ens transmeta eixa percepció de pragmatisme i de materialisme, no es pot
oblidar que el discurs de Marx va molt més enllà i que afecta la totalitat de
vessants del poliedre social. La mirada platònica sempre estarà present quan es
tracte d’ordenar el món a la recerca d’un model pensat, ideat, idealitzat.
Però, com veiem, Camus parla de Marx i jo parle de Camus però ―atenció!―
l’escriptor algerià, o francés, també va estar present al debat dels candidats,
excepte el candidat del PP, que no va voler anar ni sabent que es voria
mitjançant la pantalla de plasma.
Vaig fer un gran
esforç per aguantar les xiquillades
d’unes personetes molt superficials per a vore si entraven en alguna qüestió de
profunditat, tot i que el cronòmetre no els ho permetia, la veritat. El xiquet
Rivera va esmentar Camus fent valer eixe discurset tan trist sobre la unitat
d’España, però el xiquet Iglesias va estar brillantíssim preguntant-li si es
referia al Camus algerià o al francés! EL discurs del xiquet Rivera es va
ensorrar, tot i que els analistes no han dit res d’este moment. La cultura del
xiquet Rivera em va semblar, per segona volta ―després de l’esment a Kant―, que
procedia dels sobrets de sucre.
Xiquet Rivera,
intente llegir una mica abans de fer-nos agarrar vergonya aliena, o no parle
d’allò que desconeix perquè vostè és un personatge públic i, a més, darrere del
seu trist discurset d’unitat hi havia amagat un revolucionari de pensament
coherent i complex. Però, això sí: un revolucionari a qui li agradava viure bé
i, com no, els cotxes esportius i ràpids; quasi tan ràpids com la vida que
vivia el mateix Camus.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada