Les
estadístiques i les matemàtiques, en general, són, per a una important part de
la població, indiscutibles i clares a l´hora de valorar les dades econòmiques i
socials d’un lloc. De fet, per entrar a realitzar qualsevol anàlisi econòmica,
indicadors com el PIB, la renta per càpita o l’IPC, per exemple, són
fonamentals, però no únics ni aïllats. Se solen fer servir junt a altres xifres
que, per als estudiosos, són interessants a l’hora d’explicar les evolucions dels
mercats, de les societats o del consum, així com per avaluar el benestar d’un
indret determinat.
A España, sembla
que ha sorgit un debat a partir de les darreres eleccions, estatals,
autonòmiques i locals que gira al voltant de les corridas de bous. Els detractors fan servir el nivell de
desenvolupament social i la relació amb la protecció dels animals. Els
partidaris, sense massa recursos, fan servir, fins i tot, dades econòmiques.
Sobre les vinculades a la pervivència de la raça taurina, vos faré el favor
d’evitar-les per ridícules, així com les lligades a les tradicions ancestrals.
Les econòmiques, però, es poden avaluar millor.
A Europa, quan
volem referir-nos a una societat desenvolupada i benestant, solem mirar cap a
Suïssa. Sobre este indret, coincidim que s’hi viu bé i que hi ha diners i
felicitat, cosa que apreciem. Però, a què es deu tot este èxit? Doncs, fàcil:
crien vaques de llet! Suïssa té una població de vora 8.200.000 habitants i
assolix una renta per càpita de 46.500 euros. Mentre, España cria
majoritàriament bous de lídia, unes 130.000 femelles i uns 26.000 mascles
―supose que la diferència entre les dos xifres la causa la taxa de mortaldat
més elevada entre els mascles, provocada pels matadores―, Suïssa té al voltant de 700.000 vaques de llet.
España, per contra, només en té unes 250.000 d’este tipus, o siga, que a cada español li corresponen 0,006 vaques de
llet front a les 0,1 que corresponen als suïssos.
Les xifres són
clares i contundents, veritat que sí? Ara, allò que cal és aplicar-les per
millorar la renta per càpita española
que, com veiem, es troba del tot desequilibrada cap a les corridas. Caldria, en un primer pas, canviar el sentit de les
ramaderies i, en cas de faltar encara vaques de llet, dedicar una part de les
destinades a la producció de carn fins arribar a les xifres competitives
lleteres de Suïssa. Amb esta mesura, la renta per càpita española passaria dels 22.500 euros actuals a aproximar-se a la de
Suïssa, o això es desprén de la comparació de les estadístiques. No obstant
això, per assegurar el nivell de felicitat que comporta l’augment del PIB,
potser caldria avaluar la producció de xocolate i de cervesa, també molt
vinculats al benestar alpí, si definitivament hi ha una relació directa entre la
producció, el consum i el color de cara dels seus habitants.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada