L’origen de la corrupció.

L’altre dia, arrel de la notícia de les detencions pel cas Imelsa, deia la vicepresidenta del Govern de l’Estat, Soraya Sáenz de Santamaría, que tots el partits tenien casos de corrupció. Bé, no tots, però si gairebé tots. El problema de la corrupció a l’Estat espanyol no és un assumpte puntual. En el PP és global. El PP s’ha convertit en una organització criminal que té com objectiu saquejar les arques públiques. Però, no sols el PP se n’aprofita i el PP no camina sol. Quan dic que no camina sol, no em referisc a la resta de partits corruptes per definició, estructures muntades per saquejar: CiU a Catalunya, el P$x€ andalús, etc. Tots aquests tampoc caminen sols. Sempre van acompanyats, i les companys són els mateixos.

Quede clar, oportunistes, lladres, desvergonyits, caradures, mafiosos, etc., sempre hi hauran. I n’hi ha a tot el món i tots els colors polítics, ja es pengen una etiqueta de liberal o comunista, de conservador o socialdemòcrata; ja militen a l’Opus Dei, vagen a missa, creguen en Mahoma, seguisquen les doctrines de Buda o es declaren ateus o agnòstics; siguen de classe baixa o alta, proletaris o emprenedors; blancs o negres; guapos o lletjos; etc. Cap grup humà té la patent per això.

El que permet la corrupció, el que permet que els oportunistes, lladres, desvergonyits, caradures, mafiosos, etc., és el sistema i l’estructura social, política, econòmica i institucional, ètica i moral sobre la que la societat s’ha construït. A l’Estat espanyol tot està podrit –d’això ja en vaig parlar a Fa pudor de podrit-. Ningú ja s’estranya dels nous casos de corrupció. La gent assisteix impertèrrita a cada nova operació policial. Forma part del paisatge, perquè el paisatge més vist és el televisiu. El públic s’empassa durant una estoneta les notícies de corrupció, després torna al futbol, al Gran Hermano o a Sálvame, como si tot fora part del mateix espectacle. Per això, desprès de cada nova notícia la gent va i vota com si res haguera passat.

Una vegada que els oportunistes, lladres, desvergonyits, caradures, mafiosos, etc., -gràcies a la bastimentada política, social, institucional- arriben al poder, no estan sols. Tenen els companys, els cooperadors necessaris, els que des de l’ombra mouen els fils. Sí, els polítics oportunistes, lladres, desvergonyits, caradures, mafiosos, etc., a la fi no són més que les titelles dels que realment s’enduen la part grossa del pastís. Ells són els empresaris, l’oligarquia econòmic-financera. Són els bramans. Estan per damunt de la Llei. Per damunt de qualsevol consideració ètica i moral. Les lleis que se’ns apliquen a nosaltres, no se’ls apliquen a ells. Al igual que el Rei, són inviolables i no estan subjectes a responsabilitat.

Algunes preguntes i respostes que confirmen això:

·        Quans empresaris han sigut imputats en el cas Bárcenas? Cap. Alguns van anar a declarar, però cap d’ells va ser imputat.

·         Per a qui el TS s’inventa un doctrina? Per banquers com Botín.

·    Qui pot estafar impunement a persones majors que no saben ni firmar, gent amb alzehimer, etc., llevant-los els estalvis de tota una vida de feina i patiments? Els banquers.

·        Qui acabarà a la presó en el cas Acuamed? Els polítics, però cap dels “capos” de les empreses que s’han robat amb els sobrecostos inexistents.

·    Qui és el primer condemnat en el cas de Bankia? El jutge que envia a la presó a un dels més corruptes.

Així podríem omplir fulls i fulls amb preguntes i les respostes sempre serien les mateixes. Tenen impunitat total.

Quan el jugador del FC Barcelona, Lionel Messi, va ser imputat per delicte fiscal, sense ànim de treure-li gens ni miqueta de responsabilitat, vaig escriure en algun fòrum que ell no era el màxim responsable del frau. Ell no tenia ni la capacitat ni els coneixements per fer un frau amb no sé quantes empreses en paradisos fiscals i fer tot l’entramat per que als diners acaben on es paguen menys impostos. Això li ho va fer un despatx d’assessors. Un despatx que segurament tindrà molt prestigi i cobraran uns honoraris bestials. Els mateixos que assessoraran o faran informes per les grans empreses de l’Estat. Ningú parla mai de la tasca d’eixos despatxos i eixos són cooperadors necessaris. Com ho són aquestes grans empreses, les grans empreses que saquegen  els diners públics, i perquè treballen per a aquestes grans empreses també tenen impunitat. Aquests despatxos tanquen el cercle de la corrupció a l’Estat espanyol.

Els grans empresaris de l’Estat -els que corrompen-, els bramans, no poden acabar a la presó, perquè aleshores tot estaria permès. Ells són l’origen i el final de la corrupció.

Òskar "Rabosa".